Chopin i George Sand a Mallorca: dues novel·les La història de les relacions sentimentals entre George Sand i Frédéric Chopin és complexa. Les novelles El darrer hivern i Corambé: el dietari de George Sand proven de reflectir el món intellectual i amorós dels dos protagonistes. La relació sentimental entre Sand i Chopin va durar aproximadament nou anys. Nou anys de difícil i complida convivència que representaren el màxim de temps mai mantingut per Sand amb una mateixa persona. No cal dir que la majoria dhistoriadors i investigadors que han tractat aquestes relacions sempre han destacat lafinitat materno-filial entre George Sand i Frédéric Chopin. DAndré Maurois fins a Jean Chalon passant per Belinda Jack, George Lubin, Jaume Vidal Alcover, Aránzazu Miró, Fernando Díaz-Plaja o Listz, que també escrigué sobre Chopin (vegeu linteressant llibre de memòries Chopin, Madrid, Colección Austral, 1967), tots, sense excepció, destaquen aquest aspecte. En el capítol La bellesa dels dies ja marcits de la novella El darrer hivern, Sand, la protagonista, poc abans de morir, reflexionant sobre la seva vida i les relacions amb el músic polonès, va recordant lorigen de la seva amistat. El fragment daquest capítol diu: Un dia em presentaren Chopin. El vaig estimar de seguida. Les meves amigues sen reien daquell amor impossible. - No en tens ni per començar -em digué Listz. El teu instint maternal et delata. En vols tenir cura. Anar pel món dient que ets la infermera dun geni. Quin trofeu per a la baronessa Dudevant! Cerques un nou artista per a la teva collecció damants. Esper que no li facis mal. Listz! Potser tenia raó. Com poder esbrinar-ho ara, quan el temps sescurça de manera implacable? Em vaig enamorar de la música. Mai no havia sentit res de semblant. Era un Déu quan feia parlar el piano. Cada nota que sortia del piano aconseguia transportar-me a indrets més enllà de qualsevol plaer terrenal. Sentir un preludi, una balada, colpejava el meu esperit, tot el meu cos, molt més que quan romania en braços de Pietro Pagello, aquell any trenta-quatre, a una Venècia emboirada, plena de fantasmes i estranys somnis de jovenesa. La música de Chopin... Ben cert que em vaig enamorar de la màgia que sortia de les seves mans blanques, com dalloteta tísica. Els metges digueren que no tenia la malaltia, que era una persona de constitució dèbil. Shavia educat entre laristocràcia. Jugava enmig de les sedes dels vestits de comtesses i duquesses. Un aviciat. Sempre havia patit del pit. La humitat de París li feia mal. Romania dies i dies tancat en la seva cambra sense poder sortir al carrer. Dissimulava els atacs de febre davant uns pares gelosos de la salut de les filles que, si haguessin sabut la seva malaltia, de seguida haurien acabat amb les classes que li ajudaven a sobreviure. Els pocs concerts que donava no bastaven per pagar lestudi, la decoració del piset on vivia, les flors que cada dia havia de posar damunt el piano. Sovint es deprimia i no podia escriure una nota. Tenia el cor a Polònia, ferida de mort, sota la cruel ocupació tsarista. Quan pensava amb els seus amics empresonats, morts al camp de batalla, restava setmanes en silenci, plorant. Tenia la sensació dhaver-los traït, dhaver fugit quan més el necessitaven. La ràbia que sentia, les seves contradiccions més amagades, els records dels anys de joventut sortien potents en la música que escrivia, talment una flama inabastable inundant el món de gemecs i exigències de llibertat. Era daquesta màgia que em vaig enamorar. La força tellúrica dun esperit gegantí reencarnat en un cos fràgil. Vaig pensar que el sol de la Mediterrània li faria bé. Per això marxàrem a Mallorca, un imaginari paradís enmig de la mar on, illusions de lesperit, pensàvem tot seria possible: lamor, la creació més perfecta i absoluta, leducació dels fills. Volíem trobar la natura verge. El bon salvatge del qual parlava Rousseau. Vet aquí alguns dels motius daquesta extraordinària durada de la relació Sand-Chopin i, també, de latzarós viatge a Mallorca aquell hivern de 1838-39. Cap historiador o comentarista no nega lestreta relació de Sand amb la música. Una de les historiadores que ha analitzat amb més cura tot el que fa referència al viatge de George Sand i Frédéric Chopin a Mallorca i als aspectes, diguem-ne amistosos, de companys en el camí de lart és, sens dubte, la investigadora palmesana Aránzazu Miró. El seu llibre Aquell hivern de Chopin a Mallorca (Ciutat de Mallorca, Editorial El far de les Crestes, 2000) és una obra de consulta bàsica. Aránzazu Miró va néixer a Palma lany 1964. Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid, realitzà estudis musicals al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid i completà la seva formació amb lespecialització en Biblioteconomia i Documentació. Ha combinat la seva dedicació professional al món de les biblioteques amb la seva activa collaboració en premsa i revistes especialitzades exercint de comentarista i crític musical. En lactualitat és la bibliotecaria de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca. El llibre dAránzazu Miró, com ja he dit, esdevé una eina dimprescindible consulta si volem saber què feren, com es desenvolupà lestada de George Sand i Frédéric Chopin a Mallorca. El llibre dóna respostes satisfactòries i aporta abundor de documentació als interrogants que la mateixa autora es fa a la introducció quan es demana: A partir duna estada de noranta-vuit dies sha creat un gran mite. Què va ocórrer en realitat? )Què ha ocorregut des de llavors? Són les preguntes que aquest llibre vol desembarassar. A més de )quin significat va tenir Mallorca per a Chopin? )Quin lloc ocupa la producció mallorquina en el conjunt de la seva obra?. blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252948
Posted on: Sat, 19 Oct 2013 09:38:16 +0000