A lAmical, pel meu pare: Estic a lAmical pel meu pare, Lluís Villar, que va néixer el 6 de juny de 1900. El recordo, quan jo tenia quatre anys, pocs dies abans de la retirada republicana, abans que entressin els franquistes a Barcelona. Vivíem en una planta baixa del carrer Nàpols. El pare mestava pelant unes castanyes i de cop a volta va venir laviació a bombardejar, em va agafar pel braç i vam sortir corrent cap al refugi. Estava ple de matalassos i de gent acovardida que hi feia vida. Allò em va impactar. Es lúnic record que em queda del pare. Va ser lany 43 o 44, quan tenia 8 o 9 anys, que vaig saber què havia passat. Tots els meus companys de la mateixa edat tenien pare i jo era lúnic a qui li faltava. Hi havia molta misèria. A lescala de casa una senyora tenia una ràdio i hi anàvem tots els veïns al vespre a escoltar els partes de guerra de Ràdio Moscou en espanyol o la BBC de Londres. La meva àvia mhi portava. El meu pare ja era mort, però no ho sabíem, encara esperàvem que tornés. Quan el meu pare es va acomiadar de la mare li va dir: Jo no he fet res, però si em quedo em mataran per ser republicà. Anar voluntari a defensar la República era una cosa que els feixistes no perdonaven. Quan acabi el conflicte, tornaré, però va venir la guerra mundial, es va acabar i el meu pare no donava senyals de vida. El certificat de la defunció va trigar en arribar. Lany 46 la meva mare, pobre dona, va recollir uns dinerets i va anar a casa dun advocat que va prendre interès i al cap dun temps la va cridar i li va dir: El seu marit és mort. El meu pare va entrar el 25 de gener de 1941 a Mauthausen i la defunció va ser el 7 de desembre del mateix any a Gusen, tenia 41 anys. Als 11 anys em vaig adonar que no tenia pare. Llibert Villar.
Posted on: Mon, 04 Nov 2013 18:25:28 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015