Ahir vaig veure plorar a la meva filla de dotze anys com un crio de tres. El motiu? Shavia fet mal entrenant, una pilotada dhoquei abans de posar-se el casc de portera i li van haver de donar dos punts de sutura a sota de lull. No li feia mal el trau, li feia mal lanima, avui havia de jugar un partit contra el que va ser el seu equip i no podria jugar. Si us plau papa, si us plau!!! haig de jugar, com sigui pero haig de jugar, no tenim un altre porter, lequip em necessita i jo vull jugar!!! En fi, valoració de la situació, valoració médica, i apa, encara que mermada de facultats a jugar!!!! I tot perque estima aquest maravellos esport, als seus companys i fins i tot els seus adversaris, i es per aixó que avui estic molt, molt emprenyat. Es increible que mentres hi ha gent, entrenadors, col.laboradors, nens i nenes que setmana enrera setmana fan tot el posible per disfrutar i fer gran aquest esport, i per ensenyar els valors de lesport, companyerisme, respecte, educació, esforç, etc. (Així al menys es fa al Club Patí Manresa) hi hagin altres clubs que es limitin a fer patinar als nens i aquests siguin un eixemple de prepotencia, soperbia i falta deducació, encara que veient el comportament dels pares a les grades no es dextranyar que els crios fagin el mateix. Per desgracia, la meva filla va perdre un any jugant a aquest club, i per sort va marxar a temps. Ho sento senyors del club hoquei Castellet, pero teniu molta feina a fer, a aquestes edats no tot shi val, el marcador final no ho es tot. Per cert, avui he tornat a veure plorar a la meva filla, han perdut, aixó si, amb el cap ben alt. Enhorabona Marta Sánchez, i a tot els alevins, els benjamins i a tot lequip del club pati Manresa, sou molt grans!.
Posted on: Sat, 12 Oct 2013 21:51:09 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015