Al nostre blog ja podeu trobar el segon article de #PladeComunciacióANCVdM relacionat amb els cartells i videos sobre INFRAESTRUCTURES que em anat penjant últimament al facebook i twitter: ancvilassardemar.blogspot.es/p/els-nostres-articles.html També us el deixem aquí copiat perquè el pogueu llegir des de facebook: Les Dades A l’estat Espanyol hi ha 29 províncies amb zero quilòmetres d’autopista amb peatge. Catalunya i La Rioja són les úniques Comunitats Autònomes amb més quilòmetres d’Autopista que d’Autovia. A Catalunya, 60Km de cada 100Km són de pagament. A Espanya només el 18 % són de peatge. Al Principat només hi ha el 5% d’Autovies de tot l’Estat Espanyol, mentre que el PIB de Catalunya representa el 18,6%. Aquest desequil·libri encara es fa més pal·lès si ens fixem en el ritme de construcció de dues de les principals infraestructures dels últims anys en territori Espanyol. L’autovia de la Ruta de la Plata (Sevilla - Gijón) d’una distància de 809Km es va construir en 7 anys, a una velocitat de construcció de 100Km per any. La millora de la mortal N-II a la zona de Caldes de Malavella ha estat de 2Km per any. Només s’han construit 10Km en un tram que no te alternativa pels conductors que no sigui l’Autopista AP7. Igual que passa al Maresme, on per dirgiri-se al Nord o al Sud, o es circula per Autopista o es circula per avingudes urbanes amb semàfors, escoles, parades d’autobús, estacions de tren de rodalies… Les Conseqüències Catalunya pateix un greuge històric amb els peatges. I si volem acabar amb aquest greuge hem de poder prendre les nostres pròpies decisions com a Estat. Aquesta alta concentració de peatges a Catalunya no només és un greuge pels Ciutadans, sino per les empreses que han de pagar costos més alts de transport per moure les seves mercaderies amunt i avall. Això ens resta competitivitat davant d’altres regions on el peatge és més econòmic, o simplement no hi ha peatge. Una mica d’història El concepte de peatge ja existia a l’època de Felip V i era un impost a la circulació de carros i mercaderies pels camins i carreteres principals d’aquella època que ajudaven a finançar certes zones. Evidentment, on hi havia més moviment de persones i de mercaderies, és on hi havia més recaptació a través dels peatges. Inspirat en l’Estat Francés, Felip V volia un regne centralitzat i promou els camins Reials (Camí Ral) que eren rutes que anaven a la Capital des de qualsevol altre ciutat. Felip VI va legislar per finançar la construcció de les vies radials de Madrid. Eren 6 carreteres principals que sortien i arribaven des de tots els punts cardinals. Carles III va decidir que les vies que no acabaven ni tenien origen a Madrid havien d’autofinançar-se amb peatges. Les que sortien de Madrid les finançava la Corona. Aquesta política centralitzadora, que encara es manté, va provocar un dèficit de carreteres arreu de l’Estat Espanyol, i que després en temps del règim franquista es va intentar corregir construint carreteres de manera frenètica. Com havien de fer-se amb capital privat, les empreses només volien invertir en zones on hi havia trànsit i on hi havia activitat comercial, per tal que poguessin recuperar l’inversió. Per això es va construir al corredor Mediterrani i a la zona de l’Ebre tantes vies amb peatge. Si no hi havia negoci i els inversors privats no volien participar en la construcció, acabava pagant l’Administració Central. Conclusió Per tal de no patir els errors de politiques interessades i centralitzadores, el millor és poder decidir com a país quines infraestructures volem, sense dependre de Madrid. En tot cas de Brussel·les, que sempre tindrà una visió més harmonitzadora i equilibrada de les rutes viaries que necessita el continent.
Posted on: Mon, 18 Nov 2013 20:43:09 +0000
Recently Viewed Topics
© 2015