Alain Gagnon: Em sorprèn la moderació dels catalans vers els atacs de Madrid Entrevistem aquest expert quebequès en processos dindependència Alain G. Gagnon és un dels experts internacionals en processos dindependència i de reconeixement de nacions sense estat. Quebequès i professor de ciències polítiques a la Universitat del Quebec a Montreal, és aquests dies a Barcelona per a participar en unes jornades acadèmiques del Centre dEstudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona que porten per títol Formació de nous estats al món del segle XXI?. Fa molts anys que estudia el cas del nostre país i fins i tot parla i es defensa amb més de quatre paraules en català. En aquesta entrevista es declara admirat per la moderació dels catalans i la capacitat de resistència vers els atacs del govern espanyol. I afirma que justament aquesta actitud legitima el procés sobiranista al món, mentre lestat espanyol es desacredita. Al Quebec seria senzillament inadmissible que sens negués el dret de decidir, diu. I avisa que cal una solució urgent, la que sigui, perquè la situació, per als catalans, ja és insostenible. —Ara que sou a Barcelona, després danys destudiar el cas català, quin ambient hi heu trobat? —Mimpressiona la capacitat dels catalans de ser encara tan constructius. Malgrat la posició dura de Madrid, continua havent-hi per part dels catalans una forta voluntat dasseures, negociar i dialogar. Per mi és impressionant. És a dir, no renuncieu a parlar. Trobo que és una actitud molt civil, molt democràtica. Ateses les circumstàncies, mimpressiona i ho trobo admirable. —Loposició frontal del govern espanyol legitima encara més el procés? —Si ho comparem amb el cas escocès, per exemple, no té res a veure. El parlament britànic accepta sense cap dificultat que els escocesos puguin votar. I això fa, al capdavall, que els escocesos no ho visquin amb el mateix entusiasme que aquí, on hi ha una oposició molt forta per part de lestat espanyol, que intenta aturar la veu dels ciutadans. I com més es tanqui en banda el govern espanyol, més es radicalitzaran les posicions i més desig dindependència hi haurà. Per això mimpressiona la capacitat dels catalans de mantenir la reivindicació des duna òptica dialogant i des de les institucions. He de confessar que em sorprèn la moderació dels catalans vers els atacs de Madrid. —Insinueu que som massa moderats i que hauríem de tirar pel dret? —No, perquè aquesta moderació és la millor estratègia per a obtenir suport internacional. Com més pacients i moderats us mantingueu els catalans, més es desprestigiarà Espanya vers el món. Amb aquest fer, Espanya es desacredita tota sola en els medis internacionals. Catalunya té tot el dret de ser consultada sobre el seu futur perquè és una de nacions històriques fundadores de lEspanya actual. I per tant cal escoltar democràticament la seva veu. És molt senzill. —Tenint en compte la immobilitat del govern espanyol, que no sembla que ens vulgui deixar votar, quin hauria de ser el camí cap a una Catalunya independent? —És un camí llarg. Si lobjectiu fos de trobar una posició molt millor de Catalunya dins Espanya, amb més poder, el camí probablement seria més fàcil. Però en ambdós casos cal encara fer molta feina, molta socialització i diàleg. I com que de diàleg per part del govern espanyol no nhi ha, pren força lopció independentista. Aquesta manca de diàleg reforça i legitima les aspiracions dindependència. En aquest sentit, dalguna manera Madrid empeny Catalunya cap a la independència. —Us la imagineu aviat, una Catalunya independent? —Magradaria tenir una bola de vidre... Puc dir que en els últims vint anys hem vist néixer molts estats nous. Però també penso que el futur pot anar cap a la creació destats multinacionals. En el cas dEspanya això és tot un desafiament, perquè parlem dun país vell, però duna democràcia jove i fràgil. I això en aquests moments fa mal a Espanya, que shauria de presentar al món com una democràcia avançada i no ho fa. —En cas dindependència, el govern espanyol diu que Catalunya quedaria fora de la Unió Europea i totalment aïllada. Què hi dieu? —Això forma part de lestratègia del govern espanyol de mirar de convèncer els catalans que la independència no els convé. El Canadà va fer això mateix quan el Quebec va votar lany 1995. Però si hagués guanyat el sí tothom hauria volgut el Quebec com a soci econòmic, començant pel Canadà, per molt que digués el contrari. I també els Estats Units, que depenen en bona part dels recursos naturals del Quebec. Els Estats Units volen aquests recursos a un preu raonable, amb un Quebec independent o no. Necessiten el Quebec de soci. Catalunya es troba igual, perquè és un punt clau de leconomia europea. I Espanya hauria de travessar Catalunya per tenir accés al mercat europeu. Per tant, a Espanya li convé de tenir bones relacions amb Catalunya. Aquest és un punt clau. En el món actual, lopció més intel·ligent és compartir els recursos. Per tant, no crec en cap cas que Catalunya pogués quedar-se aïllada. —El cas català hi té cap impacte, al Quebec? —Mirat des del Quebec, el fet que més ens sorprèn és que no hi hagi el dret de decidir. Per a nosaltres seria senzillament inadmissible. Mimagino que es troben igual de sorpresos al Regne Unit. —Però ara el govern canadenc vol canviar la llei precisament per limitar el dret de decidir del poble quebequès… —Sí, és un intent de canviar alguns termes de la llei. Un dels més polèmics és el que diu que el referèndum es guanya amb un 50% dels vots més un. Però històricament al Quebec ha estat sempre així. I ara hi ha una batalla política sobre aquesta qüestió, perquè cada partit pren posicions. Sigui com sigui, el dret de decidir difícilment podrà ser tocat, no ho admetríem.
Posted on: Wed, 30 Oct 2013 10:59:28 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015