Assisteixo a la conferència que realitza Pere Navarro en el cicle de conferències que sota el títol “On vas Catalunya” organitzen “Els amics de la ciutat”. Una seixantena de persones, entre les que hi ha bona part de l’staff socialista de Mataró i comarca , l’escolten amb atenció. Com que no hi ha ni tele ni periodistes importants a la sala, queda clar de que no ens trobarem pas amb una xerrada que doni titulars , i així és. La conferència camina suaument en el desenvolupament de la dogmàtica del partit en referència al tema. Navarro té un aire professoral, explica amb tranquil•litat i sense gaire passió. Si algú és aliè al tema li pot semblar fins i tot interessant , però si estàs al mig de l’enrenou de la batalla, el que Navarro diu és eteri, no veus com és pot enganxar a la realitat ciutadana. En resum una conferència teòrica , sense ni tan sols arribar a ser dogmàtica , però molt de “peix bullit” com s’escau en l’ocasió. En el torn de preguntes no m’he estat de fer-n’hi una. Com és lògic , es tracta d’un polític, he preguntat naps i m’han contestat cols. He preguntat que ja que ell parlava del concepte que va inventar Montilla, de la “desafecció” entre Catalunya i Espanya , a mi em preocupava molt més la “desafecció” que sentíem aquells socialistes que som catalanistes i no independentistes , davant de la política que duia a terme el partit. Per això la meva pregunta era senzilla: Tenen consciència els que dirigeixen el partit d’aquesta “desafecció” que sentim alguns?. I si és així, que pensen fer per aconseguir que aquesta es corregeixi. La resposta ha estat clara. Anant per les branques m’ha convidat a llegir la resolució de Granada que certifica de manera clara que l’actual PSC és el més catalanista de la història i que en aquesta línia actua. Amanida la reflexió amb tots els tòpics que vulgueu. Com podeu entendre he passat uns certs moments de pànic docs m’han “caigut” per terra i tenint en compte que la sala fa baixada ja em veia amb els atributs perduts per sempre. I és que la seva resposta hauria merescut una rèplica que hauria estat molt senzilla. “Quins collons”. Els seus , és clar.
Posted on: Wed, 18 Sep 2013 21:33:45 +0000