Culla denuncia un linxament mediàtic i manipulació política contra els Mossos L’historiador ironitza: Per a quan una manifestació sota el lema: ‘Dissolució dels cossos repressius..., però només els catalans’? Hi hauria fins i tot ministres i delegades del Govern disposats a sostenir la pancarta Nerea Rodríguez Lhistoriador Joan B. Culla denuncia avui en un article al diari ‘El País’ el “linxament mediàtic i la manipulació política de la qual són víctimes els Mossos d’Esquadra”. El text fa referència a la mort de l’empresari del gaixample Juan Andrés Benítez fa dues setmanes, després que el cos policial català intentés reduir-lo. En l’article, titulat “El Raval i les quatre barres”, comença deixant clar que “si de les investigacions en curs sobre lanomenat cas Raval resultessin provades males pràctiques policials o conductes penalment punibles, espero i desitjo que caigui sobre els agents eventualment responsables tot el rigor del reglament disciplinari i, si escau, tot el pes de la llei”. Després d’explicar què va succeir la nit que va morir Benítez, Culla assenyala que “el que va succeir aquella infausta nit al carrer Aurora està envoltat de contradiccions i punts foscos. En canvi, les reaccions polític-socials han estat duna linealitat i dun simplisme extrems: va ser la brutalitat dels agents el que va causar la mort de Benítez; el director general Manel Prat ha de dimitir o ser cessat; i el conjunt dels Mossos està sota sospita, fins al punt que qualsevol pot paralitzar-los només esgrimint un telèfon mòbil i amenaçant-los amb gravar les seves actuacions”. A més, critica que “en aquest discurs s’han trobat els antisistema de caputxa i els de saló, els nostàlgics de la feliç època de Joan Saura i Joan Boada al capdavant dInterior, pseudoexperts amb el carnet a la boca i vells progres d’aquells que no menyspreen ocasió per redorar els seus blasons”. Dissolució dels cossos repressius..., però només els catalans En l’article, l’historiador pregunta als lectors si recorden “la caserna d’Intxaurrondo? Els sona el nom del llavors coronel Rodríguez Galindo? Saben que, només entre 1977 i 1982, almenys 146 persones van morir a Espanya, víctimes de violències policials?” I en aquest sentit considera que “ni tan sols en tals circumstàncies a ningú solvent se li va ocórrer qüestionar la legitimitat de la Guàrdia Civil o de la Policia Nacional, i cap director general del ram va dimitir o va ser destituït per responsabilitat política en aquests successos. El discurs hiperdominant va ser que es tractava de fets aïllats, de conductes individuals que no afectaven a la reputació del col·lectiu”. “A Catalunya succeeix el contrari”, es lamenta Culla, ja que “qualsevol intervenció polèmica dels Mossos dEsquadra posa en dubte al cos sencer i permet qüestionar la seva mateixa existència. Per què? Ho entendran si llegeixen la carta que va aparèixer aquí mateix divendres passat, on la lectora Carmen Blanco tenia el mèrit de verbalitzar allò que molts altres pensen però no diuen: ‘Crec que aquell capritx que obsessionava a alguns nacionalistes de tenir una policia amb les quatre barres en luniforme ens està costant massa diners i no pocs disgustos’”. “Acabéssim!”, es queixa Culla, que continua: “Una policia catalana és un experiment capritxós i car que a més, al no dependre del poder central -on han residit sempre el monopoli i l’expertise de la violència legítima- estava abocat al fracàs. Si a més els Mossos serveixen a les ordres dun Executiu nacionalista que vol crear estructures dEstat, ja sonen a les SS”. I conclou el text ironitzant: “Per a quan una manifestació sota el lema: ‘Dissolució dels cossos repressius..., però només els catalans’? Hi hauria fins i tot ministres i delegades del Govern disposats a sostenir la pancarta”.
Posted on: Fri, 15 Nov 2013 21:01:32 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015