Dic espill perquè a pesar de la seua magnificència, un espill, igual que una televisió pública, no és sinó un reflex de la societat que la crea; en sentit semblant a la manera en com Arthur Miller definia els diaris: una nació parlant amb si mateixa. A alguns els hi molestà des de bon principi: per molt que sesforçàs, Canal 9 no podia -i segurament tampoc volia- assolir la impol·luta i culta europeïtat de la TV3, que en tot cas mereixeria un debat a banda: és dubte que la construcció vertical i governamental de la cultura segons el model barcinocèntric resulte saludable o inclusiu. La promoció de documentals, estudis de doblatge i programes culturals va anar acompanyada dentreteniment amb tocs barroers, crònica de successos i finalment monocultiu de la premsa del cor. Molt a pesar dalguns, reflex dun País que, igual que músics i intel·lectuals de talla ha tingut una prolífica producció de toreros i folclòriques amb els patronímics ben catalans. Més que a una mancança singular de laudiovisual valencià, pesaven els equilibris polítics del seu context.
Posted on: Thu, 07 Nov 2013 17:43:24 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015