EL POBLE QUE CANVIA El poble que canvia uns camps de cultiu hàbils per fer rebost d’abastament, per tots aquells que hi viuen i evolucionen amb un repòs familiar, per una construcció desordenada tant amb una trajectòria de bogeria insana, com per la seva esgarriada distribució amb una visió futurista de nul•litat vestida, per els hereus defraudats amb una alimentació Súper Botiguera de productes nocius, en lloc d’un nodriment mediterrani amb productes cultivats per ells mateixos i aquest espai ja no el poden gaudir com els seus avantpassats o feien, tot aquest plaer l’hem canviat per uns estafadors que manipulen mes del compta, gràcies a aquells de mires baixes que van a votar i no saben el mal que afecta a ells mateixos, quant a la resta ja no els quedi res a donar sota pressió. El poble que canvia uns camps de cultiu hàbils per fer rebost d’abastament, per tots aquells que hi viuen i no controla la seva pròpia evolució cap a un esdevenir coherent, es troba submergida dins un caos tan estrident com malaurat en quasi la totalitat; es un poble que per masoquisme sempre cau sota la pressió dictatorial, disfressada de floretes i paraules que sonen be de mentides ja reconegudes al passar del temps. El poble que canvia i destrueix les seves arrels, camina errat pel seu camí de vida en haver destruït, allò que havien dissenyat uns avantpassats molt propers i canviat per una estructuració mal encaixada en l’ambient mariner, que ha fet perdre l’encant de l’enclavament el qual feia d’imant per el turisme. El poble que canvia i destrueix les seves arrels, la vida els paga amb tota mena de paradoxes temporals, que de segur acaben per dispersar la família a dimensions poc recomanables per triar. El poble que canvia i destrueix les seves arrels, no hi pot tornar per que el seu present no disposa de allò amagat, del que no es pot restaurar a la fase on els vells ho van deixar. Un poble que canvia... Un poble que canvia... Un poble que canvia i destrueix les seves arrels... I destrueix les seves arrels... I destrueix les seves arrels... El poble que canvia en temps accelerat, comet el mes greu dels errors i després plora al passat recent, allò que s’hauria d’haver reflexionat pausadament i no s’hi feia cas per tenir els ulls distrets en altres metes, que poc temps desprès s’han convertit en un enreixat incomoda. Ai! (com canta en Raimon) "Qui perd les arrels, perd la identitat". Podríem continuar i continuar amb un poble que canvia, un poble que canvia i segueix canviant, sempre cap a un nord equivocat en no tenir el timoner idoni i si ho voleu continuar vosaltres que pot ésser ho llegireu, feu un apart amb les vostres reflexions sobre el terreny que esteu trepitjant... 15/08/2013 11:05:25 Carles Cortal
Posted on: Sun, 15 Sep 2013 11:57:15 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015