Es la meva segona Challenge, porto un any d’entrenaments i canviant molts aspectes tècnics, sobretot en natació. Arrivo molt aviat a Calella per poder aparcar tranquilament i sense preses ni nervis, no son les 06:00 i em poso a descansar una mica en el cotxe, es l’hora, tranquilament vaig cap a boxes. Son pasades les 7 i entrem tots a la ultima revisió de la bici, deixem el aigua, casc, tot ok… verifiquem les bosses de bike, la de run, tot preparat, el neopreno i caminan cap a sortida veiem la sortida de sol al la platja de Calella. Estic en las ultimes sortides, a les 08:47, tinc temps de calentar be. Tranquil i nervios a la vegada. Entro al calaix, som el grup mes gran, 290 majors de 45. 08:46 , sortim . Vaig a ritme tranquil buscant obrirme en el grup per no rebre gaire, primer gir a 200mt bastant obert i sense parar, la seguent bolla a 800m, bones sensacions, arrivo i miro crono, 1000m 20min, tranquil queden molts metres pel davant i no em vull “petar” ya apretarem mes endavant. Vaig en un grup de una dotzena de corredors. Tot de sobte ens parem i sento cridar molt, tot el grup s’ha parat, hi ha un nadador que no es mou, esta inmóbil, el agafen entre varis, en questió de segons apareix una llanxa de la creu roja i salta un socorrista literalement volant fins a nosaltres, el intenta reanimar en el aigua, esta inconcient, amb l’ajuda des de adalt de la lanxa el pujen a pes. Tot ha estat molt rapid, han estat uns segons, no se quans, sembla que tot s’ha parat, reaciona! La cursa segueix… tornem a nedar tots i deixem de veura a la lanxa. No se com esta ell, pero em dona molt mal rotllo, ens tenim que tornar a concentrar, m’obligo a recordar les instruccions de la Judith com si fos a la piscina, aixeca el braç, estirat, llarg llarg, amb força, i poc a poc torno a agafar el ritme, paso els 2000 i el cansaci no es gaire, seguim… ja estem als 3000m, sols pensó en la posición i moviment dels braços, anem fent, pero apareixen els problemas d’estomac, flato i molesties, es poc sols son molesties apretem una mica i ja estic, ultima bolla 300 i a terra. M’ajuden a sortir de les oles i sense sensació de mareix entro en la T1 be, 1:50 es molt temps pero no estic rebentat. Sortim a la bici per dins del poble cap a la carretera, les primeres pujades costen, tornem a les molesties del estomeg, pero no es res, ja millorarà, començo a rodar. Carretera i arrivem a Arenys, les molesties no desapareixen, intento beure sols aigua i res solid aviam que pasa, el tema no va be, la molestia ja es dolor. Segueixo rodant a un ritme baix, les cames no responen gaire be, ja pasarà em vaig dient a mi mateix. Paso Mataró i el tema empitjora, anem fent. Arrivo a Mongat , el vent be en contra i em costa molt mantindre el ritme i menys acoplat a la bici, aviam si de tornada amb el vent a favor em va millor?, em pregunto. Abans de tornar pasar per Mataró tinc que parar, ara ja es dolor intens, descanso una estona i torno. Apareix la llluita mental de abandonar o continuar, tinc que segui peró el cos no em respon. La proposta es; si s’aregla el tema; a tope, sino a boxes. Durant la tornada les molesties es tornen en nàuseas, ara tinc fred, anem malament, i comença a ploura, el que faltava!!. Arrivo a la rotonda de Calella i guanya la entrada a boxes, s’acabat, abandono. La mezcla de sensacions es brutal; rabia, impotencia, pena, resignació i autoconvenciment. Era inviable continuar, he estat mes de 3h per fer 75km, 100km mes, no. Una vegada en recupero amb un bon entrepa i café, em recordó del nedador que han tret, li pregunto a un grup de la creu roja que com esta. No ho ha superat. Ha estat una parada cardiaca. Es fa un silenci. Hem estat amb ell 50min. de reanimació a la sorra, 10 dosis d’anedralina. Una lluita entre la vida i la mort que al final no ho pugut guanyarla. M’expliquen. Estic amb ells xarlant una estona. Aqui les sensacions i emocions, no son fortes, son brutals, la resignació del equip SEM per no poder salvar-lo…. Les meves sensacions i moletis em desapareixen del tot, canvia totalment la visió de la cursa, no se que faré l’any que ve, ja ho decidiré tranquilament. M’en vaig a fer un café i veure com arriben els primers corredors a la meta. ...
Posted on: Tue, 08 Oct 2013 04:21:18 +0000
Recently Viewed Topics
© 2015