FEM VIA? Han passat més de 30 anys des de l’establiment del - TopicsExpress

FEM VIA? Han passat més de 30 anys des de l’establiment del dia 11 de setembre com a diada nacional de Catalunya i l’esperit d’aquells Onze de setembre, d’una democràcia incipient, s’ha recuperat amb tota la seva intensitat en aquests darrers tres anys. La sentencia del Tribunal constitucional de 28 de juny de 2010 talla de soca-rel les il·lusions dels catalans d’ anar avançant en el camí iniciat el 1979 per a l’assoliment de la plenitud nacional i marca un punt d’inflexió que ens fa veure que allò que ja no crèiem possible encara ho era: el perill de retrocedir en els drets i llibertats assolits com a poble català i, encara més, el retrocés en drets i llibertats assolits en un estat del benestar. Aquesta sentencia ens sacseja i ens fa sortir al carrer en una primera manifestació, la de 10 de juliol de 2010 amb el lema “Som una Nació. Nosaltres Decidim”, que no és només una reivindicació de protesta, sinó també de crit d’alerta al país. Ep, catalans!!! que allò que tenim aconseguit, no tant sols no va a més, sinó que pot perillar i no podem permetre-ho. El disgust, el descontent i el malestar arrelen, i la crisi econòmica aviva el foc de la tensió política: ja no només es reclama el restabliment i l’avanç dels drets i llibertats com a poble català, sinó que es fa palesa la necessitat d’assolir un Estat propi per a Catalunya. Estat propi que es veu com la única via possible per garantir un Estat del benestar, per tal que els catalans puguem mantenir un serveis públics propis d’un país, d’un territori amb un sistema productiu avançat com el nostre. L’any passat, la societat civil organitzada va empènyer democràticament la política institucional a sumar-se a un Onze de setembre, el de 2012, on el clam ja no és “No a la pèrdua de drets” sinó “Volem decidir” , volem decidir què ser com a país i si aquesta decisió ens hi porta, volem ser un nou estat d’Europa. Aquest 11 de setembre de 2013, una cadena humana unirà de nord a sud o de sud a nord Catalunya, un territori, un país que vol esdevenir sobirà, que vol ser un estat propi. Com a alcaldessa de Figueres hi seré present i en formaré part pels següents motius: Perquè la ciutat de Figueres té un base social molt plural i la Via catalana, és una manifestació que surt del poble, no és de dretes ni d’esquerres, no és producte de la voluntat política sinó de la voluntat del poble. Perquè la meva participació com a Alcaldessa li donarà força i legitimitat institucional. Perquè aquells figuerencs i figuerenques que dubtin, que tinguin pors o recels respecte el procés sobiranista han de saber que amb aquests actes i amb aquests gestos, els representants polítics tenim la voluntat ferma de fer costat a la societat civil, gran protagonista en aquest procés, i garantir per aquell que visqui a Catalunya, un país on viure amb progrés i prosperitat: és l’amenaça de perdre l’estat del benestar que havíem assolit, és la injustícia del desequilibri entre el que produïm i el que es queda aquí, és el perill de perdre uns serveis públics universals i de qualitat el que ens fa fer aquest pas i aquest pas el fem per tots els qui volen viure a Catalunya, tinguin l’origen que tinguin i vinguin d’on vinguin. Es pot viure pròsperament en un estat català, sense haver de renunciar ni renegar dels orígens ni de la identitat, sempre que hi hagi respecte. No s’entén llibertat sense respecte al igual que no s’entén progrés sense llibertat. PUBLICADA AL DIARI DE GIRONA, AL PUNT AVUI, AL SETMANARI EMPORDÀ I A L’HORA NOVA EL 3 DE SETEMBRE DE 2013