HOMILIA EN LA SOLEMNITAT DE SANTA CLARA D’ASSIS 11 D’AGOST 2013. Antífona de entrada: Un estel resplendent ha aparegut en aquesta diada. Doncs, avui, santa Clara ha estat glorificada al cel. Clara, pobre i humil, és una dona d’intensa pregària, oració contemplativa, pregària d’escolta de la Paraula de Déu, a la qual ella, convertida per la predicació de Francesc, dóna un protagonisme excepcional en la seva experiència religiosa «Era vigilant en la pregària - diuen en el procés de canonització les germanes que van conviure amb ella-, sublim en la contemplació, fins al punt que alguna vegada, tornant de l’oració, el seu rostre apareixia més clar del que és habitual i del seu boca es desprenia una certa dolçor »(Procés 6,3). Clara és més una dona d’exquisida i tendra caritat, carregada d’afecte envers les seves germanes, la qual cosa, sens dubte, va contribuir molt a alleujar el pes de la pobresa comuna. Seguint a Francesc escriu la regla: «I manifesti confiadament l’una a l’altra la seva necessitat, perquè si la mare estima i nodreix la seva filla carnal, molt més amorosament ha cadascuna estimar i nodrir la seva germana espiritual» (RCla 8,15-16). Com veritable seguidora de Francesc viu la veritable alegria enmig de la pobresa, i ambdues, alegria i pobresa, són dues de les grans constants de les seves cartes a Agnès de Praga: l’alegria que brolla de la identificació afectiva i efectiva amb Crist pobre i humil a Betlem i en la creu, l’alegria de les benaurances. Perquè va entrar al fons del misteri humà i al cor de l’Evangeli, Clara d’Assís és una crida permanent a córrer l’aventura de la fe, vivint el radicalisme evangèlic amb alegria i senzillesa, la seva lluita respectuosa però tenaç pel reconeixement de l’originalitat de la seva vida i missió, és un estímul per viure creativa i responsablement la pròpia comunió eclesial, la seva fraternitat i minoritat proclamen la urgència de recrear els models de vida eclesials i socials, impregnant d’un veritable esperit fratern, i d’una veritable igualtat, el mateix signe profètic de la clausura de Clara és una crida al cristià d’avui a reconèixer la pròpia necessitat de concentrar en Déu i en Crist, i la seva «altíssima pobresa» ens parla del primat del Déu Altíssim, no menys que de la comunió en la justícia i la solidaritat amb la humanitat sofrent i estripada per la fam, la guerra, la marginació. El profeta Osees ens ha parlat del desert: “La conduiré al desert”. D’entrada, ens pot semblar que el desert és un lloc inhòspit i hostil, solitari i inaccessible. També tenim moltes vegades la sensació que avui estem vivint una situació de “desert” en el qual ens envolta la limitació i la inseguretat. Però Déu, per boca del profeta, ens assegura que és precisament en el desert on Ell mateix ens parlarà “amorosament”. El desert és el lloc privilegiat on ens farà sentir la seva veu, on ens farà experimentar el seu amor i la seva tendresa perquè, quan de veritat posem tota la nostra seguretat en Ell, res ni ningú no ens pot destorbar d’escoltar-lo i d’obrir-nos a la seva acció en nosaltres. També la nostra mare santa Clara va passar moments dificultosos de desert al llarg de la seva vida, també va tastar la inseguretat i la incertesa, però es va mantenir ferma en la vivència de la seva Forma de vida perquè va posar tota la seva seguretat i confiança en Aquell que li parlava cada dia “amorosament”. Estimats tots, que en aquest any de la fe que encara estem vivint, la celebració de la festa de la mare santa Clara ens esperoni a viure amb una fe ben viva i ens animi a alimentar-la, tal com ella va fer, enmig de les circumstàncies que ens toca viure. Com ens diu el Papa Francesc::hem d’estar enamorats apassionadament de Crist per tal de donar molt de fruit(J. 15)d’amor, de tendresa i de misericòrdia. Joiosa festa de santa Clara!
Posted on: Fri, 09 Aug 2013 18:11:37 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015