Ja tinc finalitzat larticle de la propera setmana del Diari de Sant Cugat, sobre la Casa Aymat. A Sant Cugat, teixim Joan Aymerich, qui fou alcalde de Sant Cugat entre 1987 i 1999, entra a treballar a l’edat de 14 anys a la manufactura tèxtil Casa Aymat, essent el primer aprenent de la secció de tapís, que el nou propietari de la fàbrica, en Miquel Samaranch, va posar em marxa dins l’empresa. Aymerich va veure com aquell edifici del carrer Villà es convertia en un focus de creativitat i modernitat a partir dels anys 60, ja que les avantguardes artístiques del moment, Subirachs, Tàpies, Miró, Guinovart, Tharrats..., volien treballar i investigar en un nou concepte artístic del teixit. Els intel•lectuals més destacats d’aquell moment ajudarien a difondre el fet a nivell nacional i internacional, en aquells anys foscos del franquisme. Els anys ’80 la Casa Aymat es va tancar i Aymerich, que ja estava al final de la seva etapa com a alcalde de Sant Cugat, va voler recuperar l’esperit del centre creant un projecte pensant en la persona que va ser l’ànima del tapís contemporani, en Josep Grau-Garriga. Aymerich, volia que la Casa Aymat fos taller i centre d’investigació a mes de seu expositiva, i amb l’arribada a l’alcaldia de Lluís Recoder el projecte és va replantejar i la Casa Aymat es transformà en un edifici d’utilitat variada destinat a entitats econòmiques i també com a centre d’exposicions, amb obres de l’Escola Catalana de Tapís. I així ha estat fins fa pocs dies. Es pot dir que avui encara no es del tot un centre d’art, ja que algunes dependències són utilitzades per associacions de foment de l’economia. L´actual alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, ha reinaugurat aquest mes el centre com a “Museu del Tapís Contemporani”, tot recollint el moviment generat any enrere en aquelles parets i la influència que tingué en altres obradors nacionals. Un nou format i concepte elaborat pels professionals del Museu de Sant Cugat, fa que avui La Casa Aymat sigui referent de l’art del teixit del segle XX, al nostre país. La nova visió molt pedagògica, permet veure un dels emblemàtics tapissos de Tomàs Aymat com és “Diana la caçadora”, així com obres creades per l’avantguarda artística catalana a la meitat del segle XX. El Museu fa justícia a la destacada obra de Tomàs Aymat, i als tres puntals de la modernitat amb Grau-Garriga, com a principal impulsor i a Royo i Delclaux. Avui si que podem dir que el centre es constitueix en un referent d’aquesta disciplina artística a tot l’estat espanyol, i d’obligada visita. Ben segur que artistes, crítics, directors de museus, col•leccionistes, empresaris..., interessats per la tècnica o disciplina del tapís visitaran la Casa Aymat i amb ell la ciutat tindrà el lloc que li pertoca dins l’art del passat segle. Si l’administració ha fet dut a terme aquesta inauguració, les galeries d’art tampoc es queden curtes doncs aquest mes d’octubre hem inaugurat mostres d’artistes vinculats amb el tèxtil: Grau-Garriga a Canals-Galeria d’Art i Guinovart a La Galeria i al Claustre del Monestir. Un fet inusual poder fer un recorregut per la història de l’art més recent , en qual Sant Cugat hi té un protagonisme destacat i cal agrair l’interès de crítics i col•leccionistes en aquesta nova realitat. Ara a esperar que l’èxit de la iniciativa sigui d’interès general. Si teixim la ciutat d’art, teixim el seu futur en temps de crisi.
Posted on: Fri, 18 Oct 2013 19:53:41 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015