MAS INCONGRUENCIAS Y PARADOJAS son las que se repiten casi a diario en nuestras Islas Baleares. El domingo pasado, leyendo el periódico la “Ultima Hora” en la pagina 38 “ Fora Vila” - Una Histori Llubinera- uno de sus articulistas, que precisamente se ha destacado por su defensa del catalán estándar y de la unidad de la lengua catalana, menospreciando la lengua balear, me hizo gracia , que este periodista, al relatar lo que le había contado, el que fue alcalde de Llubi con referencia al mozo o gañan que antiguamente existía en todas las fincas rurales, no le quedo más remedio que denominarlo por su nombre en lengua balear “missatge”. Ahora, con la imposición catalanista que se respira en toda nuestra Sociedad, “ missatge” es la denominación catalana que utilizan para referirse a un mensaje, en el teléfono móvil. Otra muestra de aserciónes absurdas e inverosímiles que se presentan con apariencia de verdadera, la hemos tenido en las noticias sobre las fiestas de San Jaime en Manacor y los comentarios que se oían sobre las mismas. Desde que se celebraba la fiesta del Rey Jaime , supongo que por la proliferación de las banderas cuatribarradas ( del Apóstol Santiago , muy pocos comentarios) o en los periódicos que se decía : “ muchos mayores rememoran como antaño se vivía con gran sentimiento en Manacor la fiesta patronal” pues había corregudes de cavalls en es cos, la salida del Penó, la encamisada, curses de joies, curse de de l´enxaneta ( la enxaneta es el casteller – generalmente un niño que corona la estructura de castellers. Pero lo mas exagerado fue que se dé a entender que los castellers reavivan la tradición. Todas las personas que tienen mas de 70 años recuerdan perfectamente que a partir de la década de los años 60 la fiesta de San Jaime había decaído tanto que ni se celebraba a excepción de los actos puramente religiosos, hasta se llego a suprimir como dia festivo.. Algunos recuerdan que en la década de los 50 , se celebraban algunas verbenas pero poco mas. Y ahora, realmente hemos llegado al absurdo de creer que catalanizar es reavivar y recuperar las fiestas de San Jaime Patrón de Manacor. O cualquier otro festejo de carácter popular en cualquier población de las Baleares. Actualmente, ante tanta catalanizacion cultural, histórica y lingüística están surgiendo asociaciones , grupos y particulares que no quieren perder las costumbres autóctonas y mucho menos que se creen confusiones con la lengua , la historia y la cultura en general. Como muestra de ello reproducimos una Carta de Invitación que ha llegado a nuestras manos. Esta escrita en la lengua balear, el mallorquín de Mallorca. Aconsejo a los mallorquines-hablantes , leerla en voz alta y os parecerá que más que leer estáis hablando. Queremos hacer constar que cuando recibimos esta carta de invitación no estaba escrita en el mallorquín balear, como esta hora. CARTA DE CONVIT Sa Fundassió Jaume III, en homenatje a n’es derré Réy independent de s’antic réyne de Mallorca mort en combat per salvagordà sa séva soberanía, nex emb un objettiu cla y llampant: Dinnificà es baléà; antigament enomenad mallorquí. Sa presió catalaniste està canviand, més ben dit, ha canviada ja sa nostra seculà manéra de xerrà, rallà o parlà, una consecuènsi llògica si tenim en cónte qu’es baléà ha estad arreconad de tots ets ussos cults, oficials y acadèmics. Aquesta subversió d’es baléà se manifesta de manéras mólt divèrsas, com sa pèrdua de modismes y frasses fétas o sa desconexènsa de moltas paraulas qu’empleyavan encara es nostros padríns, avis y güelos, per denominà còsas qu’avuy denominam emb sinònims catalàns. Aquesta degradassió té un origen mólt concret. D’ensà 1983, añ en que s’apròva esclusivament p’es podê polític, es primé Estatut d’Autonomía que reconêx a n’es català còma llengo pròpi de Baléàs y rebaxa es baléà a dialètte, aquex no ha dexad de pèrde prestigi devant es català estàndard: s’el seguêx considerand un dialètte emb so sentit més peyoratíu d’es terme dialètte, còma “patois”, còma forma de xerrà familià, domèstica, sens’entidat per s’attividat púbblica y oficial. Sa milló pròva d’axò ês, qu’avuy en díe es nets correggexen a n’es séus padríns, avis o güélos perque no xèrran es català estándar qu’ets al•lots han aprês a s’escòla. A s’escòla, a sa nostra Universidat, a sas editorials, a s’empresa, a n’es mèdis de comunicassió púbblics, s’arreconan formas correttíssimas que sempre havíam empleyadas a Baléàs, y las sustiuyexen per altras que mos són estrañas però que són en teroría, o axò mos han fet creure, més corrèttas: ordre per órde; cementiri per cementèri; vacances per vacassións; núvol per nigul; esport per deport; ajut per ajuda; préstec per manlléu; nuvi per novíy; nostre per nostro; etc. Sa llista es inacababble; y no domés afètte a n’es lètsic sinó a sas fletsións verbals: acabés per acabàs, cantem per cantam… A sa Sintaxi: tot i que per maldament… S’us corrètte de s’artícul salat, etc. per no di rês de moltíssimas locussións qu’han desaparescudas per falta d’ensañament y us púbblic. Per autrà aquesta degradassió d’es baléà, entenêm que se fa mesté dotarló d’un corpus normatíu emb totas sas bendissións oficials y acadèmicas. Si es baléà y es català (ben igual qu’es valensià) forman part d’es matex trónc llingüístic, sas relassións entre tots dos han de sê d’igualdat, may de superioridat o d’imposició, tal com ha’stad fins ara. Es nostro patrimòni llingüístic està en jog y per axò hêm arribad a sa conclusió que domés porêm preservarló desd’una cèrta autonomía llingüística. Sa Fundassió Jaume III, vol contribuí a créà un estad d’opinió favorabble que permeti anà eliminand d’ets usos oficials, púbblics y cults aquest postís català estándard emb so que no mos sentim identificads, y sustituirló p’es pressiós mallorquí, menorquí y ervissênc-formenterênc que xerravan, rallavan y parlavan es nostros padríns, avis y güélos. Aquest estad d’opinió per dinnificà es baléà tendría a curt plas sas siguiéns métas: 1.- Elaborassió d’un modèlo de llengo baléà per tota casta d’usos formals que doni preferènsi a sas fórmas insulàs devant sas catalanas, castellanas o d’altras idiomas, qu’acabaría concretad emb s’edició d’un llibre d’estil. 2.- Modificassió de s’Estatut d’Autonomía perque se prestigíi es baléà de fórma efettiva y no de fórma retòrica, com fins ara. Axò vol di dinnificarló a nivell oral y escrit. 3.- Espessial protecsió d’es baléà a sas escòlas, a sas administrassións púbblicas y a n’es mèdis de comunicassió púbblics, fomentand de bon de ve y de fórma dessidida, que sas modalidats insulàs d’es baléà seràn objètte d’estudi y protecsió, tal com diu s’attual Estatut. Trent’añs después ningú s’hauría d’enganà. Derréra sa sagrada unidat d’es català s’hi amaga un objettiu mólt més pervèrs: sa séva uniformidat y una unificassió que, com estam vagend està a n’es servici d’un projètte polític de sinne pancatalaniste. Sa Fundassió Jaume III no vol alimentà debats inútils que no duan enllog sinó fé una feyna efettiva y pràttica en defènsa d’es baléà. Per axò mos decantam per un modèlo de llengo escrita integradó que, com totas sas llengos naturals, reflètti es xerrà viu d’es pobble baléà, que fassi que també sas personas qu’avuy en díe empleyan es català normatíu vagin decantandsê gradualment de cap a sas formas naturals d’es xerrà de sa majoría d’es pobble baléà. Dins sa milenari històri de Mallorca, sa anormalidat no ês lo que defènsa sa nostra fundassió y sa majoría de baléàrics; lo anormal (y per tant capgirabble) son aquets trent’añs d’imposició catalaniste. Sa Fundassió Jaume III no nex còma una simple assossiassió cultural, sinó qu’aspira a constituirsê còma un moiment ciutadà d’ampla basse social que reunêsquiga iniciativas políticas, mediàticas, filològicas, assossiativas y culturals incaminadas a prestigià es baléà a tots ets àmbits. Per axò cónta emb un projètte mólt ambiciós encapsalad per personas y professionals de primé órde qu’han de menasté sa séva colaborassió, sa de vostê, per porerló posà en marxa cuant antes milló. Ha arribada s’hòra de passà de sas paraulas a n’es fets; de sa quéxa negativa a s’acsió positiva; de déxà de renegà en privad a reclamà ubèrtament y púbblicament sa séva dinnidat còma llengo. Si està interessad emb aquest projètte, s’hi sumi y colabori emb sas sévas donassións econòmicas ( “ El sabio puede cambiar de opinion, el necio nunca” Kant) .
Posted on: Thu, 01 Aug 2013 11:45:38 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015