Possibles membres de la nova direcció de Més per Mallorca: Miquel Rosselló del Rosal Miquel Rosselló, Lila Thomàs, Josep Valero, Francisca Bosch i els prosoviètics (PCPE) de les Illes en els anys 80 Ni en temps de la transició ni abans mai no havia coincidit amb lamic Miquel Rosselló. Històricament la gent de lOEC (Mateu Morro, Antoni Mir, Jaume Obrador, Josep Capó, Maria Duran, Jaume Bueno, etc, etc) procedíem de lherència del POUM i lOposició Obrera a la la burocràcia soviètica. Aleshores consideràvem que Santiago Carrillo shavia venut als franquistes reciclats pel plat de llenties dels sous i les poltrones institucionals. Era lúltim capítol duna llarga història de degradació, que venia de lluny. (Miquel López Crespí) Miquel Rosselló en el record. Els anys de lluita contra l´eurocomunisme i l´abandonament del PCE de la lluita per la República, l´autodeterminació i el socialisme. Article publicat l´any 2002 quan Miquel Rosselló era Conseller de Treball del Govern de les Illes. Ni en temps de la transició ni abans mai no havia coincidit amb lamic Miquel Rosselló. Històricament la gent de lOEC (Mateu Morro, Antoni Mir, Jaume Obrador, Josep Capó, Maria Duran, Jaume Bueno, etc, etc) procedíem de lherència del POUM i lOposició Obrera a la la burocràcia soviètica. Aleshores consideràvem que Santiago Carrillo shavia venut als franquistes reciclats pel plat de llenties dels sous i les poltrones institucionals. Era lúltim capítol duna llarga història de degradació, que venia de lluny. La història de la degeneració i liquidació final del partit de Lenin i Trotski a mans dels botxins estalinistes es pot estudiar a El Partido Bolchevique de Pierre Broué (Editorial Ayuso, 1974); Stalin: una biografia política dIsaac Deutscher (Edició de Materials, 1967); Nuestra propia gente dElisabeth K. Poretski (Zero, 1972); Que juzgue la historia de Roy A. Medvédev (Destino, 1977); El año I de la revolución rusa de Victor Serge (Siglo XXI, 1972), en la imprescindible obra de Trotski La revolució traïda (de què hi ha diverses edicions en espanyol). Lany 1978 hi hagué la ferotge campanya contra les idees socialistes dOctubre en la qual participaren activament tots els que després marxarien del PCE per a entrar en el PCPE-PCB prosoviètic dIgnacio Gallego. Jo mai vaig militar en aquest experiment dels excarrillistes dels quals eren capdavanters eminents Miquel Rosselló, Francesca Bosch, Josep Valero i Lila Thomàs entre molts daltres exeurocomunistes. La ruptura dins del PCE (començada a principis de 1984) agafà una forta embranzida amb linforme de Josep Valero al Comitè dIlles del PCIB llegit el 3 de juny de 1984. En linforme que ofiliza la ruptura dels eurocomunistes de les Illes i que enfronta el grup Valero-Rosselló-Thomàs amb el format pels seguidors de Manolo Càmara i en Pep Vilchez es fa una autocrítica dels greus errors polítics que sha comés contribuint a la consolidació del projecte de Santiago Carrillo (abandonament dels principis del socialisme científic, de la lluita per la Repúblcia i lautodeterminació, minusvaloració de linternacionalisme...). Linforme de Josep Valero en contra de la política del PCE és aprovat sense gaire discussió. En lexecutiva del PCIB que romprà tots els vincles amb el PCE (aleshores governat per Gerardo Iglesias) hi ha en Miquel Rosselló (com a secretari dorganització) i Lila Thomàs com a responsable de política cultural. Francesca Bosch és nomenada directora de Nostra Paraula; Sofia Sintes es confirma com a responsable del PCIB a Menorca. La mateixa direcció històrica que havia ajudat a enterrar lherència de la revolució doctubre en la conferència del PCIB celebrada en el Poble Espanyol lany 1978, ara, fent un gir de cent vuitanta graus, deia tot el contrari. Feia sis anys, sota vigilància del comissari carrillista Zaldívar (posteriorment un trànsfuga ben pagat pel PSOE), havien atacat a mort les concepcions antisistema, definides com a superades. Ara, Josep Valero, flanquejat per Miquel Rosselló, deia tot el contrari. Linforme contra leurocomunisme carrillista de dia 3 de juny de 1984 diu: Tal como señala Lenin en El Estado y la Revolución: ...circunscribir el marxismo a la teoría de a lucha de clases es limitar el marxismo, tergiversarlo, reducirlo a algo que la burguesía puede aceptar. Marxista sólo es el que hace extensivo el reconocimiento de la lucha de clases al reconocimiento de la dictadura del proletariado... [...]. Recodem que en temps de la transició el PCE i els seus dirigents (els del PCIB inclosos!) feien públic el seu abandonament de qualsevol principi de transformació de la societat de classes (en la teoria i en la pràctica). La política de reconciliación nacional amb la burgesia i el franquisme, els antipopulars Pactes de la Moncloa, la supeditació del PCE als plans de Suárez havia desprestigiat completament aquesta organització davant les avantguardes revolucionàries de lEstat espanyol. En el reportatge titulat La pautas de una semana movida publicat en el número 12 de Nostra Paraula (juny de 1984) podem llegir un resum dels greus enfrontaments entre Miquel Rosselló i els reformistes (el grup Càmara-Vilchez). Els principals esdeveniments tengueren lloc en les batalles per ocupar la seu central del PCIB (en el carrer del Sindicat, damunt el bar Triquet) i a Son Espanyolet, on, per provar de conservar el local per al seu grup, Manolo Càmara i els seus amics (com informa Nostra Paraula) van rompre el pany de la porta. Aquest intent de controlar el local de Son Espanyolet acabà amb una denúncia de Miquel Rosselló contra lactual senador per les Illes, Manolo Càmara, en el Jutjat de Guàrdia. Vaig viure molt de prop aquests esdeveniments, ja que, sense ser militant del PCE, alguns independents desquerra tenguérem uns inicials contactes amb Miquel Rosselló, Francesca Bosch i Josep Valero per analitzar les possibilitats de crear un Ateneu Popular (que després tendria per nom Aurora Picornell) en vista a servar les tradicions republicanes del nostre poble fetes malbé pel PCE i pel PSOE. En la idea de bastir aquest Ateneu (del qual vaig ser vicepresident) coincidíem amb lamic Carles Manera (que aleshores ja collaborava a Nostra Paraula), Isidre Forteza (un antic dirigent del MCI), el tinent Rafel Morales, en Manel Domènech, na Lila Thomàs i un munt lillusionats companys i companyes entestats a recuperar les millors tradicions del moviment obrer. Miquel López Crespí (28-X-02)
Posted on: Tue, 22 Oct 2013 19:04:59 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015