Potser em deixin les paraules o potser em deixeu vosaltres o només els anys em posin a mercè d’alguna onada, a mercè d’alguna onada. Mentre tot això m’arriba, que a la força ha d’arribar-me, potser tingui temps encara de robar-li a la vida i així omplir el meu bagatge. Mentre tot això m’arriba... vida, vida! Encara veig a vegades, de vegades veig encara els meus ulls d’infant que busquen, més enllà del glaç del vidre, un color a la tramuntana. M’han dit les veus assenyades que era inútil cansar-me; però a mi un somni mai no em cansa, i malgrat la meva barba sóc infant en la mirada. A vegades veig encara... vida, vida! Si em faig vell en les paraules, si em faig vell en les paraules per favor tanqueu la porta i fugiu de l’enyorança d’una veu que ja s’apaga. Que a mi no m’ha de fer pena, que a mi no em farà cap pena i aniré de branca en branca per sentir allò que canten nous ocells del meu paisatge. Que a mi no em farà cap pena... és vida, vida! Si la mort ve a buscar-me, si la mort ve a buscar-me té permís per entrar a casa, però que sàpiga des d’ara que mai no podré estimar-la. I si amb ella he d’anar-me’n, i si amb ella he d’anar-me’n, tot allò que de mi quedi, siguin cucs o sigui cendra o un acord del meu viatge, vull que cantin aquest signe... vida, vida! Potser em deixin les paraules o potser em deixeu vosaltres o només els anys em posin a mercè d’alguna onada, a mercè d’alguna onada. Mentre tot això m’arriba... vida, vida! Mentre tot això m’arriba... vida, vida!
Posted on: Tue, 05 Nov 2013 13:29:57 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015