Potser em retallin la feina. Potser no tingui la força suficient per evitar que em baixin el sou, que em facin fora o que els ho facin a altres treballadors/es públics. Potser prendre uns dies alguns carrers i places no sigui prou per aturar que ens tanquin un CAP, una línia educativa dun institut o eliminin un servei públic. Potser tot això ens passa. Però personalment, jo no penso quedar-me quiet. Primer perquè qui no fa res, res no canvia. I no penso quedar-me en l’autocomplaença del “no hi ha res a fer”. Segon perquè no penso deixar-me prendre el pèl amb això de que “aquests pressupostos no retallen”. No només consoliden les retallades d’anys anteriors, les augmenten en derivar diners públics a pagar uns interessos del deute que es disparen i en reduir despeses públiques mentre s’incrementen alguns concerts privats. Tercer, perquè tinc dignitat. Quart, perquè no només es tracta de mi, sinó de nosaltres. Cinquè, perquè vull poder mirar a la cara al meu fill si, finalment, el present que hereta és tant negre com ara mateix pinta el futur.
Posted on: Mon, 02 Dec 2013 08:59:56 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015