Preferentistes. La ironia duna paraula que acompanya el que ha estat, en molts casos, una presa de pèl,un abús i el corol·lari duna cultura de la cobdícia. Un producte financer dissenyat per a determinats clients coneixedors de la seva rendabilitat però també del seu risc, que per ordre i/o autorització del Banc dEspanya via Brussel·les, en els primers anys de la crisi i amb els mercats financers replegant-se, va servir per finançar bancs i caixes massa embolicades o bé necessitades de recursos financers que apuntalessin els seus balanços. Per fer-ho, moltes van anar a buscar els estalvis de gent humil,proposant-los canvis amb la promesa que aquell era un producte millor, i més segur que el que tenien contractat. Milers de milions deuros shan perdut pel camí. La desesperació, la indignació,langoixa de moltes persones, com les que avui acompanyaré a lAgència Catalana del Consum,per acumular més informació sobre la situació en què es troben. Dues vídues,treballadores autònomes durant tota la seva vida en bars de barris obrers, que van estalviar i que un dia varen rebre la trucada del director que les convidava a canviar de producte assegurant rendabilitat i poc risc. Cajamadrid,la caixa que als seus caixers diferenciava entre la llengua catalana i la valenciana. La que tenia el seu consell més ppolititzat. Només queda la justícia. I la memòria.
Posted on: Wed, 30 Oct 2013 07:03:05 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015