Què passaria si intervinguessin o dissolguessin la Generalitat de Catalunya? Creix el debat sobre les reaccions a una possible intervenció directa de lautonomia per part del govern espanyol Xarxes socials La Tafanera Twitter Facebook Menéame del.icio.us Technorati iGoogle Scoopeo MSN Digg Yahoo mySpace . Envia larticle Imprimeix larticle Converteix a PDF . El govern espanyol pot intervenir la Generalitat de Catalunya? Podria dissoldre-la? Podria nomenar un president titella, no elegit pels ciutadans? I aquest president podria exercir? El president de la Generalitat acceptaria de ser substituït a la força? I com reaccionarien els ajuntament i els ciutadans? I els mossos desquadra? Els darrers dies han crescut els rumors i les opinions sobre la possibilitat duna intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol. En parlava Pilar Rahola en una entrevista dilluns a VilaWeb, i dimecres, després de lavís de Duran sobre la possibilitat duna declaració unilateral dindependència, es van sentir moltes veus a Madrid que es referien a la dissolució de lautonomia catalana. Però és possible, això? Molt poc fonament jurídic Lautonomia forma part del marc jurídic espanyol. El dret dautonomia és consagrat a larticle 2 de la constitució i els estatuts autonòmics formen part del marc constitucional. Tenen la constitució per sobre, però no són simples lleis com les altres. El govern espanyol ha insinuat dues possibles vies dintervenció. La més habitual és la de larticle 155, però també podria aplicar el famós i polèmic article 8. Larticle 155 diu 1. Si una comunitat autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, o actuava de forma que atemptés greument contra linterès general dEspanya, el Govern, previ requeriment al president de la Comunitat Autònoma i, en el cas que no latengués, amb laprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal dobligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir linterès general esmentat. 2. Per a lexecució de les mesures previstes a lapartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes. I larticle 8 diu: 1. Les Forces Armades, constituïdes per lExèrcit de Terra, lArmada i lExèrcit de lAire, tenen com a missió garantir la sobirania i la independència dEspanya, defensar-ne la integritat territorial i lordenament constitucional. Tindria valor jurídic una suspensió de lautonomia? Fa de mal saber. La justícia espanyola té forts lligams amb el poder polític i, per tant, és probable que validés lactuació del govern. Però, així i tot, largument jurídic seria molt feble. Larticle 155 parla de compliment forçós per part de les autoritats autonòmiques i diu que el govern espanyol donaria instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes. Fet que descarta, òbviament, de substituir-les o de dissoldre les institucions. Aquesta mesura només es podria aplicar a partir duna interpretació molt abusiva, i per tant molt discutible, de la constitució. Pel que fa a larticle 8, lactuació de lexèrcit és evident que significaria un trasbals enorme a escala europea, impossible dacceptar per la Unió. De fet, els tribunals europeus, que com sacaba de veure en el cas de ledifici de la PAH a Salt, poden interpretar les lleis espanyoles i paralitzar decisions. Podrien intervenir també en cas de suspensió o dissolució de lautonomia. Caldria, però, demanar-ho. Dissolució o substitució? El buit legal suscita el dubte respecte de les conseqüències duna intervenció de lestat sobre lautonomia. Només hi ha dues possibilitats plausibles: —La substitució del president de la Generalitat per un president triat des de Madrid i que no hagi passat per les urnes, —La dissolució completa i la liquidació de la institució. La liquidació sembla molt difícil. Deixant de banda els debats institucionals --perquè paralitzaria completament la vida quotidiana al Principat--, la Generalitat té el paper clau de lordenació i prestació de la majoria dels serveis que reben els ciutadans. Dissoldre-la implicaria trobar-se amb dificultats operatives molt grosses. Els mestres, per exemple, són funcionaris de la Generalitat. I els metges, del Servei Català de la Salut. Passarien automàticament a ser funcionaris de lestat? Com en controlaria les plantilles lestat? Quina cadena de comandament i decisions improvisaria? Jurídicament, a més, la dissolució de la institució implicaria greus problemes també. Les autonomies són estat, juntament amb les institucions centrals i les municipals. I tots els territoris tenen autonomia. La constitució no preveu un territori sense autonomia. Ben al contrari, car larticle 2 reconeix i garanteix el dret a lautonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes. Substituir el president per un president titella, lopció més probable La sortida més probable, doncs, seria de substituir el president de la Generalitat i els alts càrrecs per persones escollides directament a Madrid. Seria un fet evidentment greu i també portaria dificultats importants, però no tant com la solució anterior. El maldecap més gros seria trobar un polític o una personalitat pública, un banquer famós o un empresari de prestigi, que savingués a substituir, emparat per la força de lestat, el president de la Generalitat. No és difícil dimaginar que les conseqüències personals per a ell i per a lempresa o associació que representés serien molt greus. I això comptant encara amb la possibilitat que el seu nomenament fos efectiu. Perquè la segona part de lequació és la reacció de la Generalitat a un decret de dissolució. I segurament no ho faria fàcil. La insubordinació institucional El fet més sorprenent de les opinions que arriben des de Madrid és que consideren cosa feta que un decret dintervenció de la Generalitat seria respectat submisament per Catalunya. I aquí la pregunta és molt simple: què passaria si no fos així? Imaginem-nos la situació. El govern espanyol decreta la intervenció de la Generalitat, però el president es nega a abandonar el Palau i referma solemnement la seva autoritat. Els diputats continuen reunits al parlament. I els mossos patrullen pels carrers. I els mestres van a les escoles. I... Imaginem-nos que immediatament després reaccionen els ajuntaments, les diputacions, les universitats, les associacions de tota mena, empreses, clubs, etc., que aproven mocions proclamant solemnement que només reconeixen lautoritat del govern i el parlament legítims i que rebutgen la intervenció espanyola. De què valdria, en aquestes condicions, un decret signat a Madrid nomenant un president diferent i desautoritzant el president escollit? El precedent dItàlia, que invoquen alguns polítics espanyols, on la Unió Europea va imposar un president no votat, és clarament diferent: allà els partits polítics ho van acceptar. Però no sembla que la majoria del Parlament de Catalunya avui estigui disposat a acceptar una proposta daquest estil. El xoc de trens Amb això aniríem, doncs, de cap al xoc de trens. Dues legitimitats confrontades. La Generalitat podria invocar la constitució espanyola i el govern espanyol també. Tindríem un president amb el suport de la societat, amb la legitimitat democràtica dhaver estat votat i amb una possible interpretació de la constitució a favor i un altre president abonat pel govern espanyol i amb una legitimitat que farien recolzar sobre una altra interpretació de la mateixa constitució. Com es podria resoldre la qüestió? El xoc de trens presentat així tindria tres components ineludibles, que decidirien quina de les dues legitimitats sacabaria imposant en un termini que tot fa pensar que seria més aviat curt: —la reacció popular, —les finances de les institucions catalanes, —la reacció de la comunitat internacional. En lera de la informació global i de les imatges instantànies, el comportament de la ciutadania tindria una gran importància. Un conflicte daquestes dimensions faria aterrar a Barcelona una part substancial dels mitjans de comunicació globals i allò que es veiés al carrer faria la volta al món. Des de manifestacions a barricades, el ventall de possibles situacions és gairebé infinit. Les finances són un aspecte clau. La Generalitat haurà de resistir si més no unes quantes hores i segurament uns quants dies. És evident que la primera maniobra que farà el govern espanyol, si no la fa ja ara, serà lofec econòmic. Com es poden aconseguir els diners per a resistir és la principal qüestió per resoldre. Que lagència catalana recaptés els impostos seria la millor via: simplement no enviant els diners a Madrid la qüestió quedaria resolta. Però això sembla que no arribarà a ser realitat en el període de temps necessari. El reconeixement internacional, factor clau Així doncs, lúnica solució, i definitiva, va vinculada amb el tercer component: el reconeixement internacional. Si hi ha reconeixement internacional, no unànime però sí per part duns quants països, no serà gens difícil de vendre deute i finançar-se en el mercat internacional. Però això passarà? Perquè sesdevingui la reacció internacional shan de complir dues condicions. Primera, que el govern català la demani i segona, que es proclami la independència, car altrament el conflicte no deixaria de ser un afer interior entre dues administracions espanyoles, tan greu com es vulgui però un afer interior en definitiva. Així doncs, la intervenció espanyola sobre la Generalitat podria acabar essent, a la força, el disparador de la proclamació unilateral dindependència. Un efecte segurament no desitjat però alhora difícil devitar si es desencadena la successió previsible de fets. Per això, els contraris a la intervenció sobre la Generalitat adverteixen a Madrid que shi pensi molt abans de fer el pas, perquè si el fa aleshores no hi haurà marxa enrere ni per als uns ni per als altres.
Posted on: Fri, 18 Oct 2013 16:34:17 +0000