THIS IS QH. Ara fa precisament un any que vaig començar a saber de la Quebrantahuesos. Fins entonces, sabia que era una carrera de bicis i que es feia en Sabiñanigo (on vam estar fa dos estius de vacances) i poc més. Casualment vaig vorer un reportatge en Teledeporte de l’edició del 2.012. En ell es contava la historia de 5 persones en relació a la Quebrantahuesos. Entre elles estava la guanyadora d’ixa edició i altres persones majors per a les quals, el simple fet d’acabar-la era una superació personal. La veritat és que ixe reportatge em va cautivar. En ixe moment li vaig dir a Nuria: “No sé quant, pero Jo tinc que anar ahí”. Entonces era un pensament a llarg plaç. Algun dia. La meua afició a la bici s’havia multiplicat en les últimes setmanes des de que vaig acabar la temporada de bàsquet. Estava eixint més que mai i la verita és que el cuquet ja m’havia agarrat amb força. Pero ni tan sols tenia bici de carretera i la veritat és que en el fons pensaba que això eren paraules majors. Van pasar alguns mesos i després de pendrer una decissió difícil, com va ser dixar de jugar a bàsquet després de més de 20 anys fent-ho, el nº de hores i d’eixides va augmentant. Va vinder el fred i axina i tot continuavem eixint per la nit amb llums. Ara, hi havien dies que plovia. Hi havia que fer algo. Entonces me se va posar al cap comprar un rodillo… Pero clar, necessitava també una flaca. A partir d’ixe moment em vaig posar a buscar algo barat. Per posar-la al rodillo i com a mólt fer alguna eixideta (la QH ni al cap, com havia dit això seria mólt més avant). Vaig trobar alguna cosa barateta per internet i ho vaig ensenyar als companys. De seguida Javi Aparicio em va dir “Socio, això no m’agrà per a tu, una volta et poses compra algo que et puga servir… que si algún dia vas a la QH te se quedarà curta”. La QH vaig pensar… De seguida vaig eliminar de favoritos els links de les bicis que havia seleccionat. I casualment Javi em va dir d’una que la venia Toni, un company del Cap Amunt. La verita és que ja era un altra cosa. Cuadro de carbono, compac… 105. Vamos, algo ja desent. La vaig comprar i la primera volta de 102 km vaig anar mólt cómode. Vaig quedar amb Pastor per pergar algunes voltes… I ell va començar a parlarme de la QH. Jo ja m’he apuntat al sorteig. Va començar a dir-me… i mira que sóc fácil… Bueno, m’apunte pero com no em tocarà… pensava Jo. Això va ser en Gener. Per entonces també m’havia apuntat amb els companys del Cap Amunt a la Transvalls. Una gran prova de MTB que era en Abril. Així que hi havia que començar a entrenar més. A Febrer em crida Pastor “marica”, estem dins de la QH”. Hostia!!! Ahí primer vaig pensar… no vaig. Pero parlant-ho amb Nuria vam decidir que aniriem amb familia. Ella i Daniela també vindrien. Casualment quant estava buscant hotel per internet va vindrer a casa la meua germana i parlant, parlant es van combollar i també venien. A partir d’ahí vaig començar a allargar les rutes. Quant arribavem al poble Jo seguia fins a ja les 15:00 quant venia Nuria de treballar. L’entrenament de la Transvalls era bò. També serien moltes hores. Al mateix temps buscava i llegia coses sobre la Qh. Vaig arribar a la conclusio que fer 7 hores era algo paregut a córrer a peu a 4:00. Vamos, un gran temps per a gent “normal” vamos ixos que no son fores de series (com es el meu cas). Dani Trek em va dir que ell havia fet 7:01 l’any passat i que Jo podía fer això. Va pasar la Transvalls (ja es va comentar lo mólt dura que va ser i lo mólt que vaig disfrutar amb els companys) i tocava posar-se a la carretera. Àngel i Natxo també estaven inscrits, així que vam aparcar la MTB i a rodar. La primer eixida en gent de Xàtiva va ser anar a 2 aguas. Jo em trobava en confiança perque havia rodat mólt en la de montanya… Vam fer 145 km, 1700 de desnivell a una mitja de 29. Vamos, per fer 7 hores en la Qh teniem que fer casi isa mitja en el doble de desnivell i amb 55 km més. Vaig arribar a casa cansat, i em vaig donar conter que això era un altre cantar. És un ciclisme diferent, més constant. Faltava poc més de mes i mig i no estava preparat… En dos eixidetes més la cosa va cambiar. També per “culpa” de Pastor em vaig inscriurer a la 7 Picos de Requena i no va anar mal. La gent que ha fet les dos, diu que en la QH fan un poc més del que han fet en Requena. Vaig fer 7 hores redones i amb mal oratge. No estava llunt. Si en la Qh ix bòn dia les 7 hores les tinc. L’últim mes móltes eixides amb Ángel. També Dani Trek ix amb nosaltres per preparar la Transpir i em dona mólts consells. Les seues 5 participacions li donen galons per parlar d’ ixe tema. Arriba l’hora… els dies anteriors comence a estar tenso. Nerviós no, pero ja tinc algo dins… com una preocupació. Un pes. I la obligació de fer 7 hores pesa. No sé perque. És la primera volta que vaig, no sóc fill de Indurain, ni cosí de Contador. No sé perque em pose ixa presió, pero sóc aixina. M’agrada buscar el llímit i tinc que fer-ho bé. Eixim dos dies antes de bòn matí (amb Nuria, Daniela, Guaita, Marta i Marc) Ixa nit no he pegat ull. Anem mal, si comencem a no dormir ja. Arribem a l’hotel i encara no hi ha ningú. Al poble están montant la meta i la fira. Es veu que serà algo gran, 11.600 corredors entre La QH (9.600) i la Treparriscos (2.000). El poble respira ciclisme. En cada rotonda, en cada cantó hi han bicis velles pintades de colors. Dinem. Una siesteta i a Biescas. Poble bònic. Vaig per allí pero el cabet està a lo que toca. Per la nit sope mólt. El menjar de l’hotel és espectacular. Demà ja no, no puc pegar-me estes panxades. Increible. He dormit 9 hores seguides. Daniela no ha dit rés en tota la nit pese a estar fora da casa. Nuria i Jo estem flipats. Amaneix ploguent. Anem a Jaca pero no baixem practicament del cotxe… plou massa per anar amb els xiquets. Tornem a l’hotel. Comencen a vindrer ciclistes. La hostia!!! Porten les rodes en bolses i els quadros rollats amb plàstics o amb fundes. Si la meua pobra anava baix de les maletes…jajaja. Ara, no m’extranya, una roda d’ixes val més que la meua bici.. I no estic exagerant. Conec a dos catalans. Uno major. Era la 15 QH per a ell. L’altre més és més jove. Hasta Nuria m’ha dit si li he vist les cames… increíble. Ixe et passa per damunt comencen a dir-me Nuria i Guaita (segur que si pensé Jo). Parlant amb ells. El jove era la 5ª que feia. L’any passat va fer 7 hores i enguany s’havia preparat per fer 6.30. Havia fet 24.000 km en lo que portem d’any… la puta mare!!! Si jo he fet 5.000. Ahí pensé, ací falla algo. O Jo flipe per un tubo, o no ho entenc. Sols vol ver 30 minuts menys que Jo… La meua germana, Guaita i Nuria es partixen el cul quant els ho conte… aón vas tuuuuuu El català em pregunta el temps que vullc fer… i Jo, ejem, ejem li dic les meues 7 hores. Hem diu que és mólt bòn temps per a una primera volta. El coneixer o no el recorregut és mólt important. Que no m’obesione i que disfrute de la prova… Jo dic si, si… pero per dins pensé i una merda!!! Si no faig 7 hores no haurà valgur per a rés vindrer ací. Per la vesprada ja està el sol fora. Per demà la previsió és de bòn dia. Anem a la meta a recollir el dorsal. L’ambient és espectacular. 50 carpes de marques relacionades amb el ciclisme, molta gent. Veig a Àngel i a Pastor… Estem allí vegent i disfrutant de l’ambient…i ja a poqueta nit a l’hotel. Sope pasta i ensalada. Igual que el dinar. L’hotel com dic especacular. Menú ampli i de qualitat. Pero Jo a lo que vaig. Que tarta més bona… pero no, un plàtan. Demà ja menjaré tarta. Sopant em noten que estic tenso. Jo dic que no, pero no puc amagar-ho. Queda poc, ja està ahí. Me’n vaig al llit a les 22:30. Nuria es queda amb Dani, Marc, la meua germana i Guaita a la sala comú de l’hotel aon els xiquets poden jugar un rato. Sé que no he de dormir antes de que vinguen…pero bò. Efectivamament venen i Jo estic despejat. Daniela plora perque el tete Marc li ha pegat un mos. Es calma i tots a dormir. Passen les hores i Jo amb els ulls com a plats. Note les pulsacions al pit. Peguen fort. Estic mólt nerviós. També tinc mania, aspere que la bike es porte. Note una cosa en la roda que no m’agrà. No será rés…pero i si. Em venen al cap tots els dies que m’he preparat per a fer açò. Pense en els temps del rutómetre que m’ha passat Dani Trek per fer 7 hores. 3.20 dalt del Marí Blanc. 5.40 dalt del portalet… Ufff el cor s’accelera. Les 7 hores, puta obsessió. Veig l’hora. La 1.30. Anem mal. Per fi puc dormir. Daniela xilla. El tete m’ha pegat un moss!!! Està plorant són les 2.30. Mare de deu!!! Torne a dormir. El despertador sonarà a les 5.50… A les 5 ja estic despert. Ja hi ha gent amb les cales pel pasillo. Estan locos, si falten 2 hores i mitja. A les 5:30 ja no aguante més al llit i me’n vaig a desdejunar. M’abaixe els meus iogurts i cereals de sempre. No hi ha que provar coses noves… Pero ahí hi han moltes coses. Hasta pasta a les 5.45 del matí. Em menge dos tostades amb mérmelà, 2 iogurts amb ceralas i un plàtan. Ja vaig bé. Ale. Anem allà. He quedat amb Àngel a les 6.50 en una rotonda… Tarda un poc i passen bicis i bicis. Al ser el primer any no tenim caixò. Eixim al pelotó, amb la xusma… I tots estos aniran davant… Vaaa Angeeeel. Al final passa amb els de la Forca i Natxo. Anem aon ens toca. La hostia. Si no es veu l’eixida. Decidim eixir per fora i anar més avant. Menos mal… Ja i hem passat a més de 2.000. Estic esperant. Sentim la petardà. Pero nosaltres tardem 10 minuts a menjar-se. No passa rés, el temps comença quant passem per l’arc… pero per pillar grups bòns. La gent bona anirà davant. Moguem. El helicòpter volant per damunt de nosaltres. Açò és algo gran… i ho és. Quanta gent. Pero es roda fácil, cap problema. Passe’m per davant de l’hotel i allí estan Nuria i Guaita xillant. Com tantes voltes he sentit fins a baix del Somport tinc que anar a remolque. Anem en un grup… pero no sé si es prou ràpid. Encara no tinc referències. Pense en tot lo que falta. Tranquil, ja vorem. Arribem al Somport i comencem a pujar. En tot moment anem Àngel i Jo. Puge cómode sense forçar. Sé que no he de pasar de 159 ppm si no es necessari. El umbral. Coronem somport, ja està. Vale, anem més de 15 minuts per davant… no cantem victoria, encara queda mólt. Agarre diari al pit i cap avall. Mai havia rodat en una carretera tallà. Que gran sensació. Vas cara avall a més de 70 i no pot vindrer ningú de cara. Açò és gran. Fins baix del Marí Blanc es cara avall o planejant. Arribe bé. Anem allà. Este ja es de carrasca. Comence a pujar. Al principi no és dur, pero ja té una 8 un 10… Em gire i Àngel no està. Aspere que no li haja passat rés. El port es empinat, pero els últims 4 kms són els pitjors. 15, 14, 17, 13. D’ahí no baixa. No hi ha cap descans. Al final senc la gaita. Ja estic dalt…. Un altra cosa que m’han repetit, “dalt del Mari Blanc estàs a la mitat, has d’arribar fresquet”. Home, no estic mort, pero uffffff. He pujat a 161, 163… No he abusat, pero ja he apretat les dents. Vaig uns 15 minuts davant del temps. Biennn!!! Pero encara no hem fet rés. Falta mólt. Arribe al avituallament i no tinc ni gota d’aigua. Omplic les botelles, pille gominoles i plàtans i m’aparte un poc per a pixar. Estic pixant-me desde antes del Somport… pero veges si parava. Estic pixant i no pare. La puta, vaaaa que no puc perdrer temps. Al final acabe i en ixe momento passa Ángel… Maricaaaaa!!!! Ens tornem a juntar i cap avall. Quant arribem baix hi ha que planejar prou fins baix del Portalet… Vaig davant d’un grup de 10 i ací no tira ningú. Veig a uns 150 metres un grup gran… Li tire, hem d’arribar ahí. Em costa pero arribem al grup. Ací m’amague darrere. Com vagen estos aniré, ja he gastat prou. Arribem baix del Portalet. I uno li diu a un amic seu… Vamos allà. 30 km. Jo ja ho sabia com no, pero ho penses bé. Més de 4 Campellos seguits. Note la cama dreta mólt dura. Una sensació com si anara a tindrer rampes. Així que puge en cadencia alta. De 80 en amunt. El portalet no és mólt empinat… pero és mólt llarg. Una cosa que tenen els Gabaxos és que en cada Km tens un poste en els que et falten per coronar i la mitja de pendent del km que et ve. Hi han del 8%, del 6%, etc. Quant falten 9 km és fa més dur. Jo vaig contant per campellos. Arribe als 7. Va que queda un Campello. He parat un moment a per més aigua i algún platan. Barretes i gels ja em portava Jo de sobra. Hi ha que menjar mólt. Després de 1h 37 ja casi estic dalt. Veig allà dalt la ultima curva. Hi ha molta gent animant. Fan un passadís estret com en el tour. Xillen…. Se me posa la pell de Gallina. No tinc vergonya de dir-ho. Quant he arribat dalt he plorat. No he pogut agunantar-me. Entre la gent senc “vamos Porta que ja lo tienes”. Em gire i estaven Dobrin i la Dona. Móltes gràcies!!! Aixó si que es agradar-te el ciclisme. Corone 12 minuts per davant. Pense anem allà. Anem bé pero hem de rematar. Ángel s’ha quedat al començar la pujà. No estarà mólt llunt… a vorer si encara m’agarra baixant i entrem junts. La baixa és espectacular. Agarre 82 per hora sense pedalejar. Crec que hauria pogut agarrar més. Pero en alguns punts l’asfalt està trencat i pa que arriesgar més. Quant em done conter ja estem baix de la Hoz de Jaca… Al que menys importancia li havia donat… I a collons!!! Són sols 2 kmpero ja vaig tocat. Les rampes són dures, i crec que estic pujant massa lent. Aixina i tot els de darrere es queden, i danvant veig gent que deuria agarrar per a la ultima part de planejar. Arribe dalt i els he pogut pillar… Estic tocat, tocat. Bò ara ja no hi han ports. Comencem a baixar altra volta. Els últims 20 km són de falso llano cap amunt amb aire en contra… Costa portar la bici a 40 i pico… Ací no hi ha ningú que mire el temps? Dels 10 sols ens rellevem Jo i dos més… Estic cansat, pero tinc que tirar… Arriba un punt que dic, que vos donen. Em posen darrere. Senyal, Sabiñanigo 10. Ja estem… Mire el temps… Buffff. No sé, no sé. Per sort, ens agarra un grup d’uns 20 més per darrere. Estos pareix que si que volen tirar-li. M’amague darrere i al minut el primer fa gesto per a que li passen. Hi han alguns murmulls, dic va, que vegen interés. Hem pose davant i em torne a buidar… menos mal ja van passant. Dels 25 que hi hauran sols ens rellevem 6 ó 7… Cabrons!!! Bueno, que vos donen. A mi m’interesa. El terreny es posa mes durillo. A ja davant es veu una curva i una rampa que puja a la dreta. La puta mare… Ahí em cau el món damunt. Guai!!! tirem a l’esquerra, menos mal no havia vist que hi havia un cruze. Baixem un troç i torna a pujar. Queden 2 km. Vamossss Mire el temps i ja sé que vaig a baixar de 7. Pero ara hi ha que baixar lo màxim. Torne a tirar i em relleven. Eixim de la carretera i ja es veu la meta senc la música… Baixem un poc i ja estic al carril de meta… Solte les mans. Siiiiiiiii!!!!!!!! Yessssssss!!!!!!!! Mire el Garmin. 6:48. Bò, bò, bò. Baixe de la bici i estic com un garrot. Ara ja està. Com puc pille Coca-cola, aigua, powerade… No puc amb tot. Vaig al césped em tire a terra i bec. Ja està. Ho he fet. Em lleve les sabates i em fan mal els tobillos. Sobretot l’esquerre. Bueno, ara ja dona igual. Li cride a Nuria. Que has fet? 6:48… Biennn. Ella també està contenta. Al final venen tots aón estava Jo. Estic socarrat per el sol. Vaig a per la medalla i el diploma. Siiiiii. La fideua està asquerosa. I no tinc fam. Sols vullc beurer. Li cride a Àngel i a Pastor. Ens vegem allí. Angel 7.00 - Pastor 7.25 - Natxo 8.40 Bé!!!! Estic allí cansat pero amb un pes que me llevat de damunt. Estic CONTENT!!!! Estem un bòn rato allí, dona llàstima anar-se’n per l’ambient. Pero necessite una dutxa. Encara anem un ratet a un parc a que Daniela i Marc juguen un rato. Jo estic allí tirat. La gent m’envia Watsapp per felicitar-me. Gràcies!!! Arribe a l’hotel que bò. Dutxa fresca i un rato al llit. Encara estic eufòric. Ara ja estic de vacances. Lo mas és que sols queda un dia d’estar per ací…jejeje Des d’ací vullc donar-li les gràcies a la meua Dona, la meua Filla, La Meua Germana, al meu Cunyat i al meu Nebot per haver-me acompanyat a este repte. Ells m’han donat molta força perque havien anat allí per mi, i no els podía fallar. També a tota la gent. Als companys del Cap Amunt, als dels 3Reptes i amics que m’han felicitat i s’han alegrat molt per mi. Móltes gràcies a tots!!!! Ara, l’any que ve a per les 6:30. Pero encara es prompte per agoviar-se…jajaja Pd. M’he guanyat caixò taronja per l’any que ve. Eixiré més avant. Pd 2. Per la nit al sopar he xarrat amb els catalans. Jejeje M’han parlat de “vosté”. M’han donat la enhorabona perque ho he fet mólt bé per ser la primera volta. Al final el dels 24.000 km sols ha pogut fer 6.58.
Posted on: Mon, 24 Jun 2013 01:40:27 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015