Tercera fase del dol tian | dilluns, 16 de setembre de 2013 | 13:16h Comentari a El món a Rac1: Artur Mas és el primer polític que ha arribat a president després d’haver fet un pacte amb Espanya. Pujol, Maragall i Montilla ho van intentar i van fracassar quan ja eren a la “pina de Sant Jaume”. Mas, que és previsible, negociarà, perquè amb Espanya caldrà negociar encara que no es vulgui, però el president és gat escaldat. I tenim exemples molt recents de negociacions que s’allarguen tant que al final es tanquen de qualsevol manera per esgotamemt. I en això, l’estruç de La Moncloa és com tots els seus antecessors. Tots tenen un culo di ferro més gran que el de Sandro Pertini i sempre han guanyat als ciclotímics catalans. La magnitud del repte polític plantejat per la majoria sorollosa s’explica amb la carta de Don Tancredo i el discurs del Rasputín de Ferraz. Ha calgut una manifestació de proporcions bíbliques, un any de tossuderia política i una cadena humana de 400 quilòmetres per esquerdar una mica el mur i que blaus i vermells evitin dir no a la consulta. Però en els cants de sirena que ara arriben d’Espanya hi ha la tercera fase del dol. Comença amb la negació, segueix amb la ira i arriba a la negociació. Si Mas fa com Ulisses i es fa lligar al pal major pel Jaume I de Sant Vicenç dels Horts, el que queda políticament a Espanya és la depressió i l’acceptació.
Posted on: Mon, 16 Sep 2013 15:50:26 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015