Va arribar la democràcia i tot va continuar igual. Avui, 2013, l’espoli fiscal que pateix Catalunya any rere any és d’un 8’7% del PIB, és a dir, uns 16 mil milions anuals que paguen els catalans i no tenen retorn des de l’estat. A més l’estat deu 8.605 milions a Catalunya, sobretot en infraestructures, però és que a més, a Catalunya les matrícules de la universitat són un 51% més cares; cada català paga 95 euros en peatges a l’any…. I llargs etcèteres de xifres i xifres foradadores. No hi ha aturador. Així, si arriben fins aquí creuen que el problema Catalunya-Espanya és econòmic? Què Catalunya vol ser lliure pels diners? No! Comencin a agafar dades, xifres, notícies, testimonis, etc. De tots els camps: la llengua, la cultura, la indústria, la política, l’escola…. i trobaran absolutament els mateixos resultats: dèficit, espoli, sagnia, mentida, ficcions. Així que és el que passa? Com és que l’interrogant català encara no està solucionat i per què no ho està? La resposta a tot això és extremadament senzilla. Aquí està l’assumpte. No és pas la independència: és Catalunya. Catalunya és. Catalunya és abans que qualsevol Constitució. És i prou. Si fem les coses és perquè creiem en un país de persones de veritat. Perquè som de veritat malgrat ens han donat per morts des de fa tres segles fins avui mateix. I si ens preguntem perquè encara no hem mort, perquè encara continuem és perquè encara hem de donar una resposta. Una resposta satisfactòria per a tots. És complex: però no hi ha més resposta possible, perquè la pobresa, com Catalunya, no és pot suprimir ni amb un insult, ni amb una llei, ni amb un tret. Catalunya té dret a respondre la pregunta. Si la vida interpel·la no podem dimitir de l’existència. Per això és alguna cosa més que independència: és poder contestar si volem continuar existint.feinapertothom.plisweb/58/sobirania-fiscal
Posted on: Wed, 03 Jul 2013 19:11:55 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015