Vivia una circumstància que l’empenyia a rallar amb vehemència, a vomitar a la cara tots els dimonis que portava a dins; però va callar. Alguns amics l’empenyien a que digués clarament el que feria el seu cor. Però, en acte quasi bé heroic, va prendre la decisió de fer silenci. I jo el vaig aplaudir. El vaig aplaudir perquè el silenci de la contenció és una expressió de la voluntat de domini i del senyoreix que una persona és capaç d’imposar a les seves pròpies passions. Li vaig dir que no poques vegades contenir-se és un acte d’humanitat, tot i que alguns ho critiquin i pensin que és un mecanisme de repressió. I és que quan frenam la nostra explosió de ràbia, d’ira per no fer mal, per evitar mal ferir a algú, aquest domini personal no és repressió, és més bé sobirania de la consciència sobre el fons instintiu. La reacció visceral mai serà fruit d’un acte lliure perquè no és fruit d’una reflexió atenta i deliberada. Gran persona aquella que reflexiona!
Posted on: Fri, 28 Jun 2013 07:44:59 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015