caminar és fer, és l’acte, la poiesis. ...quan caminar no és “anar” ni “desplaçar-se”, sinó simplement “caminar”, fer-ho. ...quan caminar pot ser ajuntar espais, acostar-se a la mirada, explicar el terreny, ser-lo. —cada passa, un respir— ...caminar per trobar-se, per saber-se, per trobar-se lloc, per fer-se i saber-se lloc, terra. ...caminar perquè se sap no hi ha fronteres, que la frontera no és ni espai ni línia, sinó dictat d’un ordre que no entén el món, que el món no entén. ...quan caminar per anar a la frontera és trobar-se davant del mirall, que és una porta, que és un mirall, que és una porta, que és un tros de terra que camina cap a nosaltres. ...quan caminar és fer, la poiesis, l’acte de la poesia, de l’art. la creació. Victor Sunyol
Posted on: Mon, 07 Oct 2013 21:31:48 +0000
Recently Viewed Topics
© 2015