És increïblement difícil canviar lesquema mental amb el que hem crescut. Més que res perquè no el considerem una construcció. Estem convençuts que és la realitat. Què collons, ni la qüestionem, la donem per evident i punt. Davant de nosaltres visualitzem les caselles del joc de taula segons les instruccions que ens han implantat, i ens menegem caent en unes i esquivant altres, sense eixir-nos del tauler. Hi ha caselles per a seguir els estudis i caselles per a abandonar-los, caselles per a treballar daixò o dallò altre, per a conéixer a aquella o aquesta persona, per que tagrade una activitat o una altra, per a estar a favor o per a estar en contra… I quan tenim la mala sort de ser expulsats o quedar encallats, lúnic que volem és seguir jugant com siga, sols perquè això és el que fan els altres. Dediquem tantíssimes energies a buscar un treball per a aconseguir diners que ni sens passa pel cap canviar de joc o de normes. I així van plenant-se les caselles: uns, buscant treball; altres, perdent-lo; i uns altres dedicant el salari a pagar deutes i després menjant de laire. Per suposat, sempre hi haurà qui guanye més diners en un dia que nosaltres en un any, sense moure un dit, però ells no són el punt central del meu argument, i allò que hauríem daconseguir amb el temps és tallar els nostres vincles amb aquesta gent. El que vull dir és que molts que volen recuperar el seu treball a voltes no pensen que aquells que el conserven tampoc viuen massa millor. Malauradament, molts són presoners dels deutes que els ha generat seguir en el joc, deutes que els perseguiran encara que caiguen a una escletxa entre dues caselles. Per sort, i al mateix temps, està creixent el nombre de persones que no ha tingut loportunitat dendeutar-se durant els darrers anys, una generació jove sense treball, o sense treball fixe, o amb un nivell dingressos poc atractiu pels bancs. Sí, dic per sort perquè la vida no és cap joc de taula que ens impose unes expectatives sobre altres. Tota aquesta generació, més tard o més prompte, per necessitat, haurem de deixar dencabotar-nos en aconseguir treballs remunerats que senzillament no existeixen en quantitat suficient per a tots, i acceptar el fet que hi ha altres formes docupar el temps més constructives i motivadores que ens poden fer guanyar diners en negatiu: els que no necessitem gastar. No parle de viure sense diners, sinó daprendre a fer amb les nostres mans part dallò que comprem amb diners.
Posted on: Tue, 12 Nov 2013 21:46:55 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015