Aquesta setmana l’alcalde de Badalona Xavier Garcia Albiol s’ha assegut a la banqueta dels acusats i està sent jutjat per un delicte d’incitació a l’odi i la xenofòbia. Els badalonins tenim la xacra de tenir el primer alcalde d’Espanya i d’Europa acusat d’un delicte tan greu i execrable, que a més a més utilitza la plataforma mediàtica que genera el seu propi judici per fer proselitisme de les mateixes idees per les quals està sent jutjat. El Partit Popular de Catalunya hauria d’haver intervingut per forçar la dimissió o renúncia temporal de Garcia Albiol, perquè no es pot permetre que un càrrec polític arrossegui el nom de Badalona pels jutjats, i menys l’alcalde. Sense anar més lluny tenim l’exemple de l’ex-president de la Comunitat Valenciana Francisco Camps, que va ser obligat a dimitir en el mateix moment que es va anunciar que seria jutjat pel cas dels regals de la trama Gurtel, i que mesos després va ser declarat innocent. Diuen alguns juristes que és difícil que Albiol sigui declarat culpable pel tipus de delicte que es tracta, perquè s’ha de demostrar que els fulletons han generat un dany tangible. Tot i que sigui declarat judicialment innocent, Garcia Albiol és políticament culpable d’haver assegut l’Alcaldia de Badalona, com a figura institucional, a la banqueta dels acusats. Una persona que realment s’estima la ciutat no permet aquesta situació. Per què l’Alícia Sánchez Camacho permet aquesta situació? Segurament perquè l’interessa mantenir Garcia Albiol “entretingut” amb l’alcaldia, no fos cas que l’alcalde comencés a mirar políticament més amunt, tal com ja apunten explícitament alguns columnistes de Madrid. Mentrestant, a Badalona quan deixem d’enlluernar-nos per la notícia del judici, veiem que el pròxim dimarts 26 de novembre, hi ha sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de Badalona i no tenim cap notícia sobre el pressupost municipal per al 2014, que el govern va dir que presentaria. Tampoc ens hem de sorprendre gaire, a la tardor de l’any 2012 el regidor Ramón Riera va prometre que pel 2013 presentarien els pressupostos més socials de la història de Badalona i encara els estem esperant. El que sí que tenim és un cert moviment al voltant de les ordenances fiscals, on l’oposició està presentant les seves esmenes a la proposta que fa el govern. El PSC ha fet públiques tota una sèrie d’esmenes de caràcter social i de reactivació econòmica, i CIU també ha fet pública la seva proposta d’esmenes on principalment destaca una per sobre de tota la resta: apujar un 50% tots els impostos municipals que paguen les empreses del polígon Badalona Sud, amb l’objectiu d’evitar que s’instal·lin més comerços de venda a l’engròs i, atenció, “incentivar que alguns marxin a causa d’una pressió fiscal més elevada”. La proposta convergent és tan esbojarrada que fins i tot aconsegueix posar d’acord el govern i la resta de l’oposició. Però la qüestió de fons és analitzar quin sentit polític té aquesta proposta. És una proposta més? O s’amaga un objectiu polític darrera la proposta? Seria possible que CiU estigués buscant excuses per no aprovar les ordenances fiscals i per això es treu del barret aquesta proposta per tenir una justificació per no votar a favor amb el PP? De moment, al Ple de la setmana vinent tampoc es troben a l’ordre del dia. Fa tres setmanes vaig explicar en aquest espai que existeixen dos supòsits on un alcalde pot presentar una moció de confiança, els pressupostos i les ordenances fiscals. Temps al temps… Atentament i a títol personal, Christian Carneado elcontrapuntbadaloni/2013/11/22/politicament-culpable/
Posted on: Fri, 22 Nov 2013 09:06:57 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015