Bueno como dije el otro día, voy a seguir... después de un periplo colegial importante, estudié en el cole de muchos amigos que andan por aquí, yo jugaba en el patio de la iglesia,como muchos, en fin que os tengo que contar. ( los hecho de menos esos momentos y a vosotr@s también) pasaron los años y te empiezas a dar cuenta que tu vida no es tan idílica como se ve, no por parte de mis padres si no la parte exterior, me refiero a satélites familiares. Esto que escribo ahora es una carta que le escribí a la Alcaldesa de Palamós, para que se ocupara del asunto que mi madre y yo estábamos sufriendo. Senyors, Serveixi la present per informar-los del meu cas particular i manifestar-los el meu enèrgic descontent per les circumstàncies i fets viscuts, i aixì com pel desemparament total i absolut en el que sha trobat la meva mare i jo mateix per part de les diferents administracions públiques implicades en aquest asumpte que passo a relatar-los a continuació. En data 18/08/09 la meva mare, Angela Llobet Trias, va patir una caiguda al seu domicili, amb resultat de fractura de fèmur. Va haver de ser intervinguda quirúrgicament de les lesions descrítes i va ser traslladada a la residéncia Palamós Gent Grant per a la seva convalescència. Posteriorment retorna al seu domicili i en dues ocasions ha de ser atesa novament lHospital de Palamós primer per caiguda i posteriorment per febre. Després duna nova convalescència a finals dagost, les treballadores socials, aconsellen el seu ingrés en una residència privada davant la falta de places en un centre públic, solució inviable donada la precarietat econòmica de la unitat familiar. Desanconsellen portar-la a casa perquè tornaria a estar a lHospital en una setmana. Malgrat haver sol-licitat els ajuts corresponents a la llei de dependència i haver-ne obtingut la corresponent resolució favorable en data 30/10/09, encara no sha rebut ni un sol euro i la meva mare és traslladada a la Residència PRIVADA Sant Martí donat que ni serveis socials ni Palamós Gent Gran són capaços de trobar una plaça pública de residència. A part de la quota mensual de la residència , sha hagut de fer front a despeses extraordinàries com el trasllat amb ambulància, etc. No inclosos en el preu mensual dels serveis. Langoixa de no saber què fer amb un familiar i de saber que la seva correcta atenció passa per desembutxacar uns diners que no es tenen ha estat màxima aquest temps. Addicionalment la tranquil-litat no ha pogut trobar-se ni en un centre privat donat que la preocupació i atenció al pacient no ha estat donada correctament. En canvi a lhora de reclamar la quantitat pendent de pagament en concepte de quota mensual sí han demostrat una gran diligncia`. Desde febrer de 2010 estic lluitant. Aixó es per tu MARE jo mai toblidare.
Posted on: Thu, 28 Nov 2013 20:07:30 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015