CREU II Diuen que la sort no existeix. Que qui la troba és perquè ha estat treballant dur i, aleshores per força, les coses es saben fer i funcionen. Però sempre hi ha un factor aleatori. Allò amb el que no hi comptes. Que el tirador perfecte de tirs lliures en falli dos, o que qui sempre falla en els llançaments ten fiqui un de tres en lúltim segon... No, avui dissabte, quan estic escrivint la crònica, no ha passat res daixò. Però sí que la moneda ha tornat a caure amb la creu a la vista. Però com sempre anem al principi. Hem jugat contra el Manyanet les Corts. Aquest equip ha arribat a làtic amb la mateixa relació victòries - derrotes que nosaltres. Era, doncs, un partit molt important per tots dos equips. I encara que nosaltres hem trigat una mica en despertar, el partit ha estat en tot moment molt interessant a la vegada que dur. Com deia, els dos primer minuts han estat clarament pel Manyanet. Un parcial de 0-11 gràcies a un triple per sorpresa en la primera jugada i tres cistelles calcades en contraatac. Els últims dos punts de tirs lliures quan ja hem començat a defensar. Però, no em cansaré mai de dir-ho, el bàsquet és un esport de ratxes. El seu 0-11 lhem contestat amb un 13-0. Això sí, en 5 minuts. Sense preses però sense pauses. Amb bona defensa que ens permetia algun que altre contraatac i també jugar amb paciència. Un últim parcial de 6-2 per acabar el primer quart deixava el marcador en 19-13. Gens malament per tal i com havíem començat. El segon quart ja ha tingut un altre tempo. La nostra arrancada ha estat bona, molt bona, incloent dos triples seguits. Al minut 5 daquest quart, el marcador ja era de 27-15. Dotze punts de diferència. Amb un parcial de 8-2 era el moment per nosaltres. Però no. Només 2 punts (dos de quatre en tirs lliures) en els altres 5 minuts. El contrari nha fet 10. Parcial de 10-12 en aquest quart. Marcador al final del primers 20 minuts de 29-25. Ens havíem complicat el partit. El tercer i lúltim quart ja no han sigut de ratxes descarades. El marcador sha anat ajustant. Cap dels dos equips era capaç de fer més de dues cistelles seguides. Hem arribat a estar a cinc punts com a màxima diferència en el tercer quart, 36-31 però al final del quart, ja només estàvem un punt per sobre, 40-39. Parcial de 11-14. En lúltim ha estat a linrevés. Un cop el Manyanet sha pogut posar davant del marcador, han tingut la màxima diferència de, també, 5 punts, en dues vegades. La primera al minut 4, 42-47. La segona al 6, 44-49. Parcial de 7-1 per entrar en els últims segons amb 51-50. A 16 del final, i quedant-ne 11 de possessió seva, temps mort del Manyanet. Consigna clara, defensa a mort. De fet com gairebé tot el partit. Al límit dels 24, cistella i temps mort demanat per mi. 51-52. Quedaven 5. Trèiem de camp datac. Dissenyem jugada amb dues possibilitats fetes al mateix temps. Bloc per un exterior i tir de 3 ràpid amb possible rebot. I bloc per un interior i tir de dos, ràpid també per si un cas es necessitava una segona opció. Qui havia de treure havia de decidir decidir per la millor opció de passada i a veure que érm capaços de fer... Un cop al camp, fem ... no sé ben bé queè però personal a favor. Dos tirs lliures. Quedaven 2. No hi hauria temps per gairebé res més. No importa qui ha estat. La qüestió és que no hem tingut el dia en tirs lliures (13 de 28, menys del 50%) i hem fallat els dos. I el rebot sens ha escapat de les mans, sortint fora. Temps mort pel Manyanet. Quedava 1. Hem decidit no fer falta, i esperar la sort de tallar la pilota i tirar a la desesperada. Ho hem gairebé fet, però el marcador ja no sha mogut. 51-52. Un altre cop creu!. Però avui hem estat. Hem defensat bé en una gran part del partit. Sí que és veritat que hem començat malament, però, com els cotxes amb motor diesel, poc a poc hem arribat al nivell que podríem dir acceptable. I ens hem mantingut. 13, 12, 14 i 13 son bons parcials en contra. Fins i tot, només 52 punts en contra sona bé. Avui el problema ha estat latac. En el primer quart ha estat bé: 19 punts. Però en els altres ha estat pobre: 10, 11 i 11. I no parlarem, bé de fet ja ho he dit, dels tirs lliures. Sí que és veritat que hem intentat fer les jugades, però encara hi ha jugadors que es despisten i destorben als companys. Però tenim intencions de fer-les. Ja és un primer pas. I tant la zona com la pressió que ens han fet, han estat només molestes. A la segona vegada ja sabíem com jugar-les. Ara tenim dues setmanes per preparar el partit contra la bestia negra, que no senfadi ningú, del grup. El Jesuïtes El Clot A no ha perdut encara i porta una mitja de gairebé 90 punts per partit. Necessitarem tenir el màxim de concentració en defensa i que ens surti tot bé en atac. Diuen que res és impossible. Som-hi!! Twitter: #ituitubam @bam_scm. Facebook: Bam_scm_1314 i BAM Web: basquetbam.cat Crònica enviada per Andreu Hermo (entrenador Sènior C Masculí)
Posted on: Mon, 18 Nov 2013 20:16:02 +0000