EL MEU ARTICLE A LA VANGUARDIA SOBRE EL BARÇA I EL CATALÀ. ------------- PREGUNTA ABSURDA. Formulo la pregunta amb la dosi de provocació que comporta, perquè és en la provocació on rau el debat. Vejam: Tata Martino aprendrà català en pocs mesos, com ha fet Guardiola amb l’alemany? I faig la comparativa sense intencionalitat, perquè és cert que Guardiola ha tingut temps sabàtic per aprendre l’idioma, encara que no es tracta tant del temps, com de la voluntat. A partir, doncs, de la pregunta, imagino el serial de respostes probables: igual com han fet Messi, Cruyff, Zubi… O també: ha vingut a entrenar, no compliquem les coses... I el cor final: serà que no. Tanmateix, malgrat reconèixer que Tata no és el centre de cap debat lingüístic, i que la pregunta està forçada, em sembla interessant utilitzar aquest símil per obrir el meló del Barça i el català. Un meló que no deixa indemne cap junta directiva del club, ni l’actual, ni les històriques, ni tan sols l’anterior, que malgrat fer de l’estelada el seu símbol més preuat, mai no es van preocupar del sofert idioma. El català és material rebutjable quan es tracta de diners, futbol i èxit, i el Barça n’és l’exemple més paradigmàtic. Per què n’és paradigma? Perquè, atesa la seva força internacional i la seva forta imbricació catalana, podria ser el motor més poderós a favor de la consolidació de l’idioma i, en canvi, es converteix en la piconadora que “normalitza” la inutilitat de parlar-lo. Els sonors exemples de Messi, educat a l’escola catalana des dels tretze anys, però incapaç de dir ni una sola paraula en el vell llemosí, o el de Cruyff, que se’n refot quan li ho pregunten, serien els casos més emblemàtics. I ja sé que els jugadors de futbol estan per moure la pilota i no la llengua, però, es comportarien de la mateixa manera a qualsevol altre país? Un Messi a l’escola francesa, no parlaria francès? Ergo, si no parlen català és perquè ningú no ho exigeix i no ho necessiten. Passotisme i inutilitat, aquesta és la dualitat constatable, d’acord amb els exemples. Ara arriba Tata, que és argentí, i com a tal i com Messi i com la resta d’amics de les Amèriques, ve amb el castellà de bressol. Evidentment espero que la força de la identitat catalana li doni algunes pistes d’on ha aterrat, però el que és segur és que a ningú no se li aacudirà la “idea peregrina” que un argentí que vulgui entrenar el Barça hagi d’aprendre una miqueta l’idioma propi de Catalunya. O encara pitjor, n’hi haurà –a les Espanyes, però també a Catalunya– que consideraran aquesta petició una irritable “radicalitat”. I tanmateix, no hauria de ser normal? Però no ho és, sinó a la inversa: considerem “normal” que no l’aprenguin, fins i tot encara que es formin i visquin aquí. I encara que les diverses directives del Barça tenen responsabilitats en la nul•la preocupació pel tema, també la té una afició que perd la bandera quan es tracta de futbol, sigui amb les botes de Messi o els diners de Qatar.
Posted on: Sat, 27 Jul 2013 07:19:42 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015