El Consell del desengany Bernat Dedéu 15-04-2013 La configuració del Consell Assessor per a la Transició Nacional és un retrat molt fidel de com l’administració Mas entén la independència. Entre els seus catorze membres, destaca un leitmotiv comú: el desengany envers l’autonomisme i el federalisme. De fet, el seu president –Carles Viver Pi Sunyer– fou durant nou anys vicepresident del Tribunal Constitucional i un dels artífex de la redacció de l’Estatut del 2006. La llista de constitucionalistes i estaturaris (llegeixi’s implícitament: dels juristes que creien que Catalunya lideraria la transformació federal d’Espanya a través de l’Estatut) s’allarga amb Enoch Albertí i Joan Vintró. Als funcionaris experts en el marc legal espanyol, s’hi afegeixen els independentistes recliclats del desengany amb el federalisme. El cas més paradigmàtic entre aquests és Ferran Requejo, un dels pilars del maragallisme a la Generalitat: el seu pas a l’independentisme, com és habitual en molts popes de l’acadèmia catalana, s’ha ordit emfasitzant-ne l’esperit democràtic i consultiu (no és estrany que el catedràtic de la UPF sigui un dels líders més visibles de l’ANC). Aquest perfil de federalista-abocat-al-realisme és palès en Núria Bosch, ànima bessona d’Antoni Castells, i Germà Bel, que ara és més independentista i clarivident que Déu nostru senyor, però que –durant la seva vida política– apostà per individus tan proclius al catalanisme com Josep Borrell o ZP. És significatiu, per tant, que la majoria dels integrants del CATN siguin funcionaris de l’acadèmia que han viscut de l’administració espanyola o també de l’autonomisme. Així Rafael Grasa, Josep Maria Reniu, Salvador Cardús, Joan Vintró i Francina Esteve, tots professors de la universitat pública. De la tònica només s’escapen l’empresari Joan Font, la vedet Pilar Rahola, el professor d’Esade Àngel Castiñeira (que també ha ocupat algun càrrec a l’administració) i el nostre Carles Boix: significativament, l’únic membre del consell que ha aconseguit el secret del San Grial per tal de viure i treballar fora de Catalunya. Fet el resum de currículums, per tant, no cal ser un geni per adonar-se que la gran majoria de membres del CATN tenen integrat al seu ADN el pactisme amb Espanya o –per dir-ho en cursi– la cohabitació de les estructures de l’autonomia catalana amb el poder de Madrid. Aquesta és una selecció de persones que, sobretot, coneixen l’administració i la burocràcia. Que el marc mental dels seus membres sorgeixi del desengany –i no pas de l’afirmació de l’independentisme com una hipòtesi política factible per ella mateixa– no és quelcom casual. També és prou simptomàtic que, sense arribar a les cotes habituals de gerontocràcia de l’administració pública catalana, cap dels seus integrants tingui menys de 50 anys. Aquest no és un article per dubtar d’un grup de gent amb una trajectòria molt superior i fructífera que la meva (cosa ben fàcil, per altra banda). Celebro la inclusió del CATN al camí sobiranista, perquè sóc de l’opinió que catorze persones doctes i ben coordinades poden fer molta més feina que milers de manifestacions. Però veient el canvi envers l’independentisme de molts dels seus integrants, penso en aquella frase que últimament ha fet fortuna entre els meus col·legues: “això pot acabar bé o malament, però no pot fer marxa enrere”. Com entendrà qualsevol persona mínimament versada en la condició humana i en la història d’Occident, la frase és absolutament falsa. Les persones canviem de mentalitat, i és bo que ho fem: però pel mateix motiu que la majoria dels integrants del CATN han entrat a l’independentisme per la via del desengany, també en poden marxar. La història del planeta, i la nostra pròpia narrativa vital, està plena d’abrandaments i posteriors aturades. Servidor creu que l’independentisme no s’ha fet fort a causa del desengany dels autonomistes i federalistes: s’ha engreixat més socialment mercès a aitals desercions, és cert, però allò que l’ha palplantat la societat catalana és que la gent el veu naturalment com una opció política seriosa, a partir de la qual la nostra col·lectivitat viurà més bé. Servidor es va fer independentista als Estats Units: quan va veure que un país lliure, simplement, funciona millor. L’administració Mas pot demanar tota l’ajuda a savis que vulgui, però mentre no contagiï que l’independentisme és un afer de qualitat vital pels catalans i que no sorgeix únicament del desengany contra Espanya, l’anomenat procés sempre es veurà a ulls del món com una rabieta dels catalans envers l’estat. Aquest és el meu humil consell, que també els faig de franc. Molta sort als catorze, també per als desenganyats.
Posted on: Sat, 22 Jun 2013 14:13:50 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015