En un país amb milions de persones aturades, amb molts més milions en condicions de precarització total i empobriment cada dia més accentuat, parlar de la feina i del lloc de treball, de les condicions que s’hi han de tenir i exigir com a centre de la lluita, pot semblar contradictori, estrany o, fins i tot, pervers. Ho és si ens refugiem en les interpretacions de la realitat que obvien que el salari continua sent el centre de la qüestió, al costat dels impostos i el repartiment que se’n fa. I ara és evident que ens estem referint a la realitat més real, la del dia a dia que ara tenim. Si estem en una societat capitalista –que és el cas–, la forma principal d’ingressos que tenen les persones que no viuen de l’especulació financera ni de la feina dels altres és el salari que reben a canvi de vendre la seva força de treball a un empresari. L’absència d’aquest treball o la precarietat del salari són formes extremes d’explotació, i cada cop ho seran més si no plantem cara i guanyem. Guanyem, què? La batalla pel salari, és clar.
Posted on: Thu, 31 Oct 2013 16:49:11 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015