La causa catalana a la UE: amb què ens encarem? Lexperiència ens diu que quan som capaços darticular una cooperació efectiva entre agents socials i polítics els objectius polítics de Catalunya són més a prop desdevenir realitat. Aquest fet és aplicable al procés polític que viu el país però esdevé cabdal quan parlem de lacció catalana a la Unió Europea. La legislatura 2009-2014 passarà a la història com el moment polític en què els representants de partits com ara PSC, CiU, ERC o ICV a leurocambra han cooperat a lhora de defensar les grans qüestions que afecten Catalunya, des duna perspectiva nacional però també social. I per què Romeva, Tremosa o Junqueras han adoptat aquesta posició estratègica al Parlament Europeu? El criteri dutilitat ha prevalgut damunt la diferència ideològica: sense estat propi cal unitat dacció a la UE per tal desdevenir interlocutors polítics duna certa importància dins lentorn europeu. Amb què sencara la causa catalana a la UE? La inferioritat numèrica dels catalans al Parlament Europeu Avui, mentre a leurocambra treballen només un grapat deurodiputats, assistents i assessors catalans, les forces polítiques de matriu espanyola tenen 47 eurodiputats, uns 120 assistents parlamentaris i més duna desena dassessors dins els grups polítics. Tant PP com PSOE es troben entre els deu partits polítics més grans de la cambra, i la capacitat que tenen dinfluir la posició dels dos grups més grans del Parlament Europeu és formidable. Si es posen dacord, si es coordinen, cap iniciativa clarament pro-catalana no pot ser-hi aprovada. Lexcusa que Catalunya pertany als seus afers interns és recurrent per demanar que els altres eurodiputats no prenguin posició en favor nostre. Controlen fins i tot el Partit Popular Europeu, on el PP espanyol té com a secretari general dels conservadors leurodiputat Lopez Istúriz. Així doncs, els eurodiputats catalans i els seus equips només tenen una opció per a acomplir iniciatives potents: treballar junts i emmarcar els problemes catalans en problemàtiques europees més àmplies i objectivables. I això saben que en cada comitè els representants dels partits espanyols estaran alerta perquè no saprovi res que pugui fer mal als interessos dEspanya. Ignorem si més enllà de la representació permanent dEspanya davant la Unió Europea (Reper) de vegades els eurodiputats espanyols reben lajuda del gabinet dalgun comissari europeu i tot. Per una altra banda, laprovació del Pallone Report sobre Finances Públiques, en què el Parlament Europeu es definia en favor de les esmenes catalanes que demanaven deliminar ministeris sense competències i un repartiment just del dèficit entre govern central i comunitats autònomes, no deixa de ser una petita victòria encara que no tingués conseqüències vinculants. Una burocràcia neutral? Un estat espanyol estructurat té moltes formes dinfluir en les polítiques europees. Més enllà del nombre de diputats o de diplomàtics, hi ha una xarxa informal dalts funcionaris de lestat espanyol que li permet dacumular informació més fàcilment sobre la vida a les institucions europees. Es pot dir que, moltes vegades, la tecnocràcia neutral de la UE es troba interferida pels estats. I tot plegat importa, perquè hi ha posicions clau que poden impedir que algunes reclamacions catalanes siguin escoltades per les altes instàncies de la UE. Quan un grup deurodiputats catalans envien una pregunta a la Comissió Europea, pot passar que sigui aturada per la burocràcia del Parlament Europeu per raons tècniques. Tanmateix, sovint apareix la sensació que algunes preguntes relacionades amb Catalunya són rebutjades malgrat complir la normativa interna del Parlament Europeu. També hi ha qui diu que, de vegades, els ascensos dins la burocràcia de les institucions tenen un fort contingut polític, i poden arribar a anar lligades a les idees polítiques dels funcionaris. Els rumors de gent vetada ressonen pels passadissos. Per una altra banda, mitjançant allò que en diuen lexamen passarel·la, un assessor dun grup polític pot entrar a formar part de ladministració del Parlament Europeu. Aquesta estratègia ha estat utilitzada habitualment per gent que havia treballat per al PP i el PSOE al Parlament Europeu. I han ampliat encara més la influència envers lestructura no polititzada. La diplomàcia espanyola davant la UE La vella diplomàcia espanyola té una forta implantació en la Unió Europea. La Reper nés el principal exemple, però lestat disposa també duna ambaixada a Bèlgica, un consolat a Brussel·les, una ambaixada davant lOTAN i tot un seguit de delegacions autonòmiques, moltes delles de comunitats governades pels grans partits. En canvi, Catalunya compta amb la delegació de la Generalitat de Catalunya davant la Unió Europea, lligada a la secretaria dAfers Estrangers, i el nounat Diplocat (Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya), focalitzat a contribuir al coneixement i reconeixement del país a lexterior. Per tal de fer-nos-en una idea, tota lacció exterior catalana (amb delegacions a Alemanya, el Regne Unit, la UE, França i els Estats Units) costa 3,4 milions deuros lany; uns 0,5 euros per habitant. Segons el BOE, només la neteja de les instal·lacions de la representació permanent dEspanya davant la UE costa gairebé 300.000 euros lany. En la Reper hi treballen 109 persones, incloent-hi lambaixador, segons el directori del seu espai web. La feina dels consellers de la Reper consisteix a avaluar i marcar la posició de lestat espanyol davant les principal polítiques comunitàries. Aquesta quantitat de recursos de vegades no és gens útil per als interessos catalans, sobretot quan lestat els fa servir per lliurar batalles quixotesques com la del corredor central dels Pirineus. Els consellers de la Reper, a més, fan un forat a la seva agenda per anar a conferències sobre Catalunya o Euskadi al Parlament Europeu (per prendre nota?) o fins i tot per assistir als actes del president Mas a Brussel·les. La paradiplomàcia catalana, en canvi, compta solament amb unes desenes de persones repartides entre totes les delegacions, el Diplocat (amb seu a Barcelona) i la direcció política de la secretaria dAfers Estrangers del govern. La diferència de recursos és senzillament abismal. Conclusions La cooperació entre els agents catalans davant la UE ofereix lúnica oportunitat de defensar els nostres objectius polítics. Es tracta clarament dun cas de David contra Goliat, on lestat espanyol fa servir totes les eines a labast per tal de silenciar Catalunya. Lactitud de Margallo amb lambaixada letona a Madrid només és un exemple del tabú que representa a Brusel·les laffaire Catalogne, a instàncies dEspanya. Per aquest motiu és tan important de fer èmfasi en valors objectivables com ara el dret de decidir, una fiscalitat responsable, la lluita contra aquells qui defensen règims totalitaris o la protecció de les llengües. Lacció política catalana al Parlament Europeu ha de ser doncs basada en linterès general; defugint dentrar en batalles ad hominem contra lestat espanyol. Quan un eurodiputat alemany, suec o britànic ha de decidir el vot sobre criteris objectius, tot intent de pressió política esdevé inútil. La capacitat dinfluència dEspanya a Europa és molt més forta que no la dels catalans. Són més i en més bona posició. Controlen totes les estructures de poder i fan tant com poden perquè els líders europeus vagin a la contra. Tanmateix, Europa no va a favor del procés cap a la independència ni contra. La qüestió és que els catalans sapiguem amb quines forces comptem, quins són els nostres punts forts i febles. I que tan sols brandant els valors de la democràcia i la llibertat podrem superar les traves que ens posi laparell de lestat espanyol a la UE. Aleix Sarri Assistent de Ramon Tremosa (ALDE) al Parlament Europeu, i de Silvio Falcón, assessor del grup Verd - Aliança Lliure Europea, per a VilaWeb
Posted on: Fri, 25 Oct 2013 18:38:08 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015