Les primeres dades que ens consten del poble de Montfar ja daten del segle Xl, on se sap que hi ha una capella romànica, on s’hi venera una Verge trobada anomenada Mare de Déu de Montfar, existia una talla romanica de fusta desapareguda duran la Guerra Civil. D’aquesta verge se’n conserven el gojós. Havia estat en un principi sufragània de la Parròquia de Carbasí, pobles que eren vassalls del Senyor D´Aguiló a la comarca de L´Anoia segons consta en un llistat de parròquies del bisbat de Vic datat entre els anys 1010 i 1060. Entre les restes que s’han trobat al cementiri datades al segle Xll es poden veure senyals d’activitat de l´ordre Del Temple ,o potser dels Hospitalaris doncs hi apareixen dues esteles funeràries on si pot veure clarament la creu dels cavallers. També hi ha un sarcòfag del mateix segle on hi ha gravats els escuts d’armes del Senyo D´Aguiló. Avui el sarcòfag el trobem bastint una font pública que hi ha a la plaça del poble. Tenim notícies que al segle XIV (al voltant de l’any 1381) Ponç de Concavella va cedir a Guillem Sole diversos territoris: Montmaneu, Veciana i el castell de Montfar,avui desaparegut sense saber-se exactament on estava enclavat. Anys més tard coincidint amb l’ expulsió dels jueus al segle XV al poble hi van anar a parar diverses famílies jueves convertides al cristianisme. Aquestes procedien del call de Cervera que adoptaren els cognoms de l’ ofici que tenien i entre d’altres eren els de Ferrer, Sastre i Escloper, els descendents de les quals visqueren al poble fins a principis o mitjans del segle XX. Encara que perden el cognom original. El nom del poble, MONTFAR, avui l’escrivim amb T al mig, designant el mot “ Mont”que prové de muntanya i voldria dir Muntanya del far. Però existeixen documents escrits amb llatí del any 1456 on s’escriu, MONFAR, sense la T, on el mot “mon” faria referència al possesiu i que voldria dir el meu far . Segons histories arribades de paraula, al poble existia un far, que era una torre de vigilància del temps dels moros., Originalment el poble era un clos format per cinc casses, les entrades de les quals donava a una placeta petitona amb una única sortida al carrer que donava al camí que va de Pallerols a Santa Coloma de Queralt. Els noms originals de les cinc casses eren: Cal Ratés, Cal Solsona, Cal Sagall, Cal Piqué i Cal Sastre. Més endavant es construïren d’altres cases fora del clos o bé adossades al mateix. Entre elles: Cal Paret de Les Eres, Cal Senyor, Cal Riba, Cal Rosanes, Cal Ramonet, Cal Maginet i Cal Escloper. Així hi havia al poble unes dotze cases. Al segle XV com a conseqüència de les maldats i abusos que cometia el senyor feudal, al qual pertanyia el poble, s’aconseguí establir un contracte de veïnatge amb la vila o Paeria de Cervera. Aquest contracte es pagava amb sous (dies de treball), aus de corral, (gallines, ous, conills)i també una quantitat de safrà, cultiu que gairebé tothom cultivava. Aquest contracte de veïnatge consistia en tenir protecció enfront les violències i abusos nobiliaris per part de Cervera i gaudir dels mateixos drets i certes llibertats que els vilatans de Cervera. Arran d’aquests contractes i no se sap bé quan, s’aconseguí deixar de prestar vassallatge al senyor feudal i a tenir carta reial, com altres pobles veïns , entre ells Pallerols, La Panadella o Montmaneu, i no dependre de cap senyor feudal. Arran d’aquest fet van passar a ser sufraganis de la parròquia de Pallerols Encara que el poble està situat al peu del riu Ondara la gent no podien fer ús de l’aigua per regar els horts ja que els drets de l´aigua la tenien els molins de Pallerols. Aleshores el senyor del poble del llinatge dels Erill que també era senyor de Pavia va concedir al poble de Montfar els drets i usos d’una font situada al poble de Pavia a una distància de 3 km. de Montfar per poder regar els horts. L’aigua hi arribava mitjantçant una sèquia fins una bassa que hi ha als terrenys de reg. Encara es conserva avui en dia. Hi havia una llegenda que ha anat passant de generació en generació que explicava que al poble de Sant Jordi, mol aprop de Montfar, s’hi va amagar un tresor embolicat amb una pell de bou i la van amagar tan bé que per trobar-la s’hi havia d’anar a buscar un cert dia de l’any portant un llibre a la mà i cantant una cançó. Aleshores apareixeria la pell de bou amb el tresor però no s´a pogut trovar perque ningu sap ni el dia de l’any, ni la cançó ni el llibre que s’ha de portar. El poble de Sant Jordi avui desaparegut només se’n conserven les restes d´una torre del castell a poca distància de Montfar. Els seus habitants van haver de marxar degut a uns anys molt freds que els mataven les collites. Durant el segle XVIII fou nomenat senyor de Montfar, Josep Solsona Perelló, de llinatge Cerverí.. Aquest senyor era desafecte a Felip V i per això va marxar de Cervera . De totes maneres va continua gaudint de grans propietats, ja que segons ens ha arribat de paraula havia tingut 11 masoveries i altres tants ramats de bestiar. Entre elles la partida de Rocaverd al terme de Montmaneu ,el mas i terres de Torretimó i moltes vinyes al peu del riu Ondara entre Montfar i Civit. Avui dia encara es conserven diversos cups de vi, una premsa de pedra molt gran que funcionava amb força de mules i també un bisell construït amb cèrcols de fusta. Els descendents dels Solsona varen continuar vivint a Montfar fin s a principis del segle XX. A finals del segle XIX durant la última guerra dels carlins feren estada a Montfar uns escamots de soldats carlins duran una temporada i arran duns enfrontaments que es produiren pels voltans del poble de Pomar varen desapareixe del poble. Culturalment, a principis del segle XIX es ba introdui conjuntament amb el poble vei de Palleros i segons la tradicio un ballet anomenat ball de bastons,que arriba a Pallerols atraves d´un mosso proceden del país vasc, aques ball es ballaba per Pascua juntament amb la cantada de caramelles i era gelosament guardat, encara es conserven les partitures i la lletra de la canço. Tradicionalment nomes el ballaven els hareus de les cases de Pallerols i Montfar, i eren exclosos de ballarlo els cabalers, i les noies afi efecte de que al anarsen del poble no el poguesen ensenyar a daltres pobles.Es va ballar fins els anys 50 del segle XX, tot i que els ultims anys ja i volien a totom nois i noies i cabalers i hereus. Duran La Guerra Civil aquestes contrades van ser forssa respectades per la guerra i encara que duran uns dies i varen fer estada un petit grup de refugiats i de soldats republicans ferits, solsament al gener de 1939 es produi un petit bombardeix esclatan tres bombes d´aviacio sense causar victimes, entre els dos pobles de Monfar i Pallerols al paretge del Colome, coincidin tambe amb la retirada del republicans i el pas de les tropes de Franco, aprop del poble i a la serra entre Santa Fe de Montfret i Montorgull avora de Civit es produiren combats al quedar encerclades les ultimes tropes republicanes que es retireven capa Barcelona. Al final de la Gerra Civil i a pricipis del 1938 i aprofitan uns carros de ciment que restaren abandonats al peu de la carretera NII, destinats a fer fortificacions a la zona de El Canos a la linia l-2, la gen del poble els varen recupera i construiren un rentadors publics al costat del pou del poble dels cuals encara en queden restes. Normalment rentaven al torren aon ia unes pedres naturals que servien de rentador, pero amb anys de sequera que pel riu vaixaba poca aiuga no podien rentar i al tenir l´oportunitat de construie uns de nous sense gaires despeses o varen aprofita. A finals del segle XX es va anar despoblant i actualmen nomes ia empadronades cinc persones tot i que en temps de vacancens i caps de semana ia forsa gent
Posted on: Wed, 19 Jun 2013 18:26:12 +0000