Qui sap res de la vida, de cop hi volta em va caure la consciència i tot va canviar. No sabia res, tot ho he anat aprenent agafant una cosa dací, laltre dallà, sense cap critèri aparent. No vaig demanar vindre, ningú em va preguntar cap cosa, de vegades tinc la sensació dhaver aparegut com un bolet, així de sobte, sense voler. Em sorprèn que algú sàpiga que fer amb la vida pròpia, però encara més amb la aliena. De vegades topo amb algú que em diu el que hauría de fer o com hauría de pensar, si ni tan sols jo mateix entenc perquè penso el que penso!. Mentre maboquen el sermó per sobre, els meus pensaments van per una altra banda, és com si el jo de dins establís una conversa amb el jo convencional, en una no gaire educada conversa on les formes i les bones maneres no calen. Laltre anar xerrant, intento posar cara dinterés i fins i tot alguna part del meu cervell dona lordre de dibuixar un somriure amable sense el meu permís, potser per això tinc la sensació de que no mha sortit gens creible. Quan més parla, la conversa al meu interior és mès intensa, fins el punt de que em costa entendre el que em diuen. Allà al subconcient shi ha montat una tertúlia dallò més animada, fins el punt de que tinc por de que és pugui escoltar fora. Sembla que no té aturador, que no callarà mai, segueix abocant-me un munt de consells del que hauria... - I perquè no lengegues a la merda al pessat aquest? - Mira que nets danimal, no és mala persona, fins i tot mho he arribat a pasar molt bé amb ell. - Doncs avui està sembrat, sembla que les cervesses lhi han donat corda a la llengua. - Collons, que un mal dia el tè qualsevol. - Doncs et quedaràs aguantant el xàfeg fins les quinientas per burro - Ès el que té lamistat, de vegades has de carregar amb coses que no són de bon portar. - Ets un sòmines i un nyèbit de tres parells de collons, si tan amic teu és, tindries de poder dir-li les coses sense embuts, carallot! - Me lestimo, no vull fer-lhi mal. - Ets un imbècil inegral, un fals, i un fantasma... engegal duna vegada que tinc mal de cap ... - QUÈ MESCOLTES O QUÈ? - Perdona, sem ha anat el cap a una altra banda i és que mhe recordat que mhe deixat les fabes al foc. Perdona haig de marxar ara mateix... ho sento... ens truquem demà val? - Ara tescolto valent! - Ves a la merda! Enfilo el camí de casa encongit pel fred i la vergonya amb la sensació dhaver fet allò que no hauria, demà el trucaré sense falta a veure si està millor i podem xerrar una mica. - No tindràs collons! - Vols callar duna vegada?
Posted on: Mon, 02 Dec 2013 08:19:51 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015