15 octubre » Santa Teresa de Jesús, fundadora i doctora de lEsglésia Teresa de Cepeda y Ahumada (Gotarrendura, Àvila, 1515 - Alba de Tormes, Salamanca, 4 doctubre de 1582), també coneguda com a Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa dÀvila, fou una monja carmelita, reformadora de lorde carmelita amb la fundació de les carmelites descalces i els carmelites descalços i autora dobres de gran valor teològic i místic i literari. Fou elevada als altars el 12 de març del 1622 pel Papa Gregori XV i Pau VI la va proclamar Doctora de lEsglésia. Vida Va néixer prop dÀvila, a Gotarrendura, en 1515. Filla del cavaller Alonso Sánchez de Cepeda i de Beatriz Dávila y Ahumada, era descendent, per via paterna, de jueus. Ja des de petita era aficionada a la lectura de llibres de vides de sants i llibres de cavalleries i poesia; més dun cop va escapar de casa seva per a anar a terres de moros a ésser martiritzada per la fe. Va ingressar lany 1534 al convent carmelita de La Encarnación de la ciutat dÀvila, damagat de la seva família. Va passar quatre anys malalta, durant els quals va llegir obres místiques i espirituals, entre les quals ella mateixa va destacar, com a obra que lhavia influït més, lAbecedario espiritual, obra que se centrava en lanàlisi de la pròpia consciència, la concentració en lespiritualitat i la contemplació interior. També llegí el Tractatus de oratione et meditatione de Sant Pere dAlcàntara i, potser, els Exercicis espirituals de sant Ignasi de Loiola. Tenia experiències místiques i sobrenaturals (episodis dèxtasi, etc.) que, pensant que podrien tenir origen diabòlic, lempenyien a mortificar-se. Sant Francesc de Borja, que la va confessar, la convencé que això podia ser bo i que safermés en la seva espiritualitat. Com ella mateixa relata a la seva Vida, en 1559 va quedar convençuda que era Crist qui li inspirava les seves intuicions internes, que va experimentar tota la seva vida. Mentrestant, feia una vida exemplar de pregària i convivència amb les seves germanes de clausura. Va tenir contacte amb grups il·luminats i amb cenacles dinfluència eramista i valdesa. Reforma carmelitana El frare franciscà descalç Pere dAlcàntara la va animar a canalitzar la seva energia interior i esdevingué el seu conseller i guia espiritual. Com havien fet els franciscans descalços amb lorde franciscà, Teresa volia impulsar la reforma de lorde del Carmel a fi de fer-lo tornar al rigor, la pobresa i lespiritualitat originals; va voler fundar, doncs, una comunitat on seguir la regla carmelitana original per tal de viure-hi una vida evangèlica i de pregària. La noble Guiomar de Ulloa, amiga de la santa, va donar-li els diners necessaris. Lany 1562 va fundar el primer convent reformat que fou el de San José dÀvila. Labsoluta pobresa i lextrema austeritat del nou convent va suscitar polèmica i fins i tot escàndol entre les autoritats dÀvila, que van estar a punt de fer-lo tancar i enderrocar-lo; només la protecció dalguns nobles i del bisbe Báñez ho va poder evitar. Va començar així, lexistència de lOrde de les Carmelites Descalces. A les constitucions que redactà per a lorde explica els principis fonamentals de la reforma: la pobresa i la fraternitat per a viure la vida evangèlica mitjançant la pregària silenciosa i personal (un mínim de dues hores al dia), la lectura i la recreació i lesbarjo (també dues hores al dia), que permetés a les monges de créixer com a persones i com a religioses. No es tractava tant de fer una vida de penitència i mortificació, sinó de viure senzillament i fraternalment lEvangeli i la regla delorde. El 1567 Teresa rebé del prior general de lOrde del Carme, Gian Battista Rossi, lautorització per a fundar noves cases de lorde reformat: dues de germanes i dues de frares. A partir daquí, Teresa va viatjar per la Corona de Castella encarregant-se personalment de supervisar les noves fundacions.[1] Entre 1567 i 1571 va fundar convents reformats a Medina del Campo, Malagón, Valladolid, Toledo, Salamanca i Alba de Tormes. Amb la col·laboració del jove Joan de la Creu i dAntonio de Jesús, va estendre la seva reforma als convents masculins, fundant el primer convent de carmelites descalços en novembre del 1568 a Duruelo. El carmelita descalç Jerónimo Gracián va ser el primer provincial de la província dels carmelites descalços; gran amic de Teresa, li va donar suport per a fundar els nous convents de Segòvia (1571), Begas de Segura (1574) i Sevilla (1575), mentre Joan de la Creu, com a mestre i predicador, promovia la vida interior del moviment reformador. El 1576 va començar un seguit de conflictes entre lOrde del Carme i les fundacions reformades de Teresa, a causa de lintent dalguns frares descalços destendre la reforma sense comptar amb lautorització del general de lorde a Roma i, fins i tot, sense lacord amb les comunitats carmelites que volien reformar. Com a conseqüència, el capítol general dels carmelites va prohibir que es fessin noves fundacions i obligà Teresa a fixar la seva residència en un dels convents, el de Toledo, sense que pogués sortir a visitar daltres. Finalment, i per influència del rei Felip II dEspanya, va tornar a ser autoritzada a continuar la seva tasca, tancant-se el procés que, en 1579 havia iniciat contra ella la Inquisició. Els últims anys de la seva vida, Teresa fundà els convents de Villanueva de la Jara (Conca, 1580), Palència (1580), Burgos i Granada (1582). Mentre viatjava de Burgos a Alba de Tormes, emmalaltí i morí al convent reformat dAlba la nit del 14 al 15 doctubre de 1582. El seu cos incorrupte es conserva a lesglésia del convent de lAnunciació dAlba de Tormes. Curiositats Teresa de Jesús va morir el 4 doctubre de 1582, però aquell any el Papa Gregori XIII va canviar el calendari pel nou calendari gregorià i es van afegir 11 dies al calendari que sutilitzava fins llavors (calendari julià) i per aquest motiu la festivitat de Santa Teresa de Jesús és el dia 15 doctubre. Font: ca.wikipedia.org/wiki/Teresa_de_Jes%C3%BAs -------------------------------------------------------------------------------- Teresa va néixer a Àvila el 28 de març de 1515. Als divuit anys va entrar al Carmel. Dun gran esperit religiós, va tenir grans experiències místiques. Als quaranta-cinc anys, i per tal de respondre a les gràcies extraordinàries del Senyor, va començar una nova vida que tenia per lema: «O sofrir o morir.» Gràcies a les seves qualitats humanes va dur a terme la reforma carmelitana amb gran eficàcia, enmig duna forta oposició. Llavors va fundar el convent de Sant Josep dÀvila, primer dels quinze Carmels que va establir a Espanya. És una clàssica de la literatura castellana, com el seu col·laborador apostòlic Joan de la Creu. Els seus escrits són una guia segura per als camins de loració i de la perfecció. Va morir a Alba de Tormes el vespre del 4 doctubre de 1582. Pau VI la va declarar doctora de lEsglésia el 27 de setembre de 1970.
Posted on: Tue, 15 Oct 2013 07:21:23 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015