Algunes influències literàries d´un autor mallorquí - Més duna vegada, i ara mateix!, he treballat en diversos projectes combinant la redacció de treballs per a la premsa amb la preparació de poemaris, teatre i novel·les. En referència a les concepcions literàries dun autor, a la cuina que hi ha rere cada llibre, una de les preguntes que els periodistes fan sovint als escriptors que conream diversos gèneres literaris és aquella tan coneguda de... I vostè que sestima més fer... novel·la, poesia o teatre?. És una pregunta ben intencionada però que sovint palesa la ignorància daquell redactor del diari envers el que és i representa lofici descriptor. Per als que hem escollit, o la societat ens ha fet escollir, aquesta difícil tasca denfrontar-nos amb el món de la paraula i la imaginació, per a aquells que no són autors de cap de setmana o de vacances, el problema no es planteja mai entorn el gènere on ens trobam més còmodes. En literatura no hi ha gèneres còmodes. Hi ha treball intens, dedicació vital, obres ben fetes o mal fetes, però la comoditat no és el motiu essencial per a escollir de treballar en un gènere determinat en un moment precís. Ernst Robert Curtius, en el llibre Ensayos críticos sobre la literatura europea (Barcelona, Seix Barral, S.A., 1972) ja parlava extensament dels complexos móns creatius de Virgili, Goethe, Herman Hesse, Calderón, Unamuno, James Joyce, T. S. Eliot, Jorge Guillén i Balzac. Arnold Hauser en els tres volums, imprescindibles!, de la seva famosa Historia social de literatura y el arte (Madrid, Guadarrama, 1969) havia desenvolupat aproximacions auténticament lluminoses quant al fet creatiu. Record igualment les primeres lectures de Walter Benjamin, lobra Sobre el programa de la filosofía futura y otros ensayos (Caracas, Monte Ávila Editores, 1970) que tantes il·luminacions ens proporcionà sobre el món de la cultura; lestudi de la Teoría de la novela (Barcelona, Edhasa, 1970) de György Lukács, les nombroses obres dErnst Fischer, Roger Garaudy o Jean Paul Sartre sobre el món de la literatura i lart que ens servien, amb molt daltre material espanyol i català, per a la nostra incipient formació literària. Sovint, quan mir endarrere, pens en les lectures de quan feia el servei militar, a Cartagena. Damagat dels oficials de la dictadura, en aquelles interminables nits de guàrdia sense sentit, omplia les hores llegint les darreres novel·les llatinoamericanes de Mario Vargas Llosa, Gabriel García Márquez, Lezama Lima, Alejo Carpentier, Julio Cortázar... i, també, en el camp de la teoria literària, els darrers treballs de Roland Barthes, Henri Lefebvre i Lucien Goldmann. Aquell famós Literatura y sociedad editat per Ediciones Martínez Roca de Barcelona lany 1969! A finals dels seixanta, quan començàvem a escriure... qui no va estudiar a fons, talment es tractàs duna bíblia, el llibre de Jean-Paul Sartre ¿Qué es la literatura? (Buenos Aires, Losada, 1950)?, el famós i controvertit Un realismo del siglo XX de Roger Garaudy (Madrid, Siglo XXI de España, 1971)? En aquella època, amb unes dècades de retard a causa de la censura franquista, ens arribaven amb comptagotes els llibres que han commogut els intel·lectuals europeus i llatinoamericans dençà el final de la Segona Guerra Mundial. Són els anys en els quals el situacionisme francès, que més endavant serà omnipresent entre els moviments culturals davantguarda del Maig del 68, vol trasbalsar el mateix concepte de gènere literari, els fonaments de la pràctica de la política i cultura oficials amb una força igual o superior a la que impulsa els futuristes russos i soviètics de començaments de segle, els surrealistes, els expressionistes alemanys del temps de la República de Weimar, i tants daltres moviments que, amb les eines freudianes del subconscient o la utilització del cos conceptual i analític del materialisme històric i dialèctic, pugnen per rompre lestantís marc cultural burgès. De tota aquesta problemàtica, la transformació dels conceptes i les finalitats de lart i la literatura, de la política i de la vida quotidiana de les ciutadanes i ciutadans de la societat de lespectacle ja nhavia parlat en el pròleg a Cultura i antifranquisme (Barcelona, Edicions de 1984, 2000, p. 9-10). blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252771
Posted on: Tue, 15 Oct 2013 16:57:43 +0000
Trending Topics
© 2015