Ara em posaré entre la pell d´un artista i d´un científic: Suposant que una conducta és reduïble , entre altres coses, a creences, sentiments i pensaments; que les creences són la unió pensament-sentiment, que un sentiment és basa primer en la unió de pensaments... Una vegada sabem que l´origen és el pensament, com podríem enregistrar l ácció i efecte d´un sol pensament? Diu en Chopra, per la seva naturalesa, que un pensament és un fenòmen quàntic i es comporta impredeciblement. Però aquí el que m´interessa a mi és fer definit una cosa indefinida, per fer-ho només cal estar en la freqüència adecuada, nosaltres percebim la nostra realitat gràcies als nostres receptors i gràcies a la nostra capacitat generadora em fet estris per augmentar-ne la capacitat. Podrem fer imatges congelades (foto) o imatges en continu (video) de una necessària i imaginada gènesi, com d´un també imaginari i hipotètic recorregut sense interrupcions sincronitzades d´altres pensaments, així com la mutació complerta com a definició hipotètica de final. Com a científic la passió és a TROBAR UNA METODOLOGIA I ENTENDRE DE COM ES MANIFESTA UNA COSA QUE ENS ES NOSTRA i per un artista la passió seria la mateixa però en comptes de buscar pel cervell esquerre aquést faria treballar el cervell dret. rAMON gILABERT. al igual que en Dalí deia JO SOC EL SURREALISME jo dic JO SOC EL MUSEU DE PSICOLOGIA, el Museu de psicologia és en mi . Potser sona a osadía tot això però jo només em faig ressò del que va dir en Gandhi i altres en el passat que el van precedir, que un ha de convertir-se en el que vol.
Posted on: Fri, 18 Oct 2013 16:45:49 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015