Ara, ja al final final daquest novembre, que pot ser tan cruel com - TopicsExpress



          

Ara, ja al final final daquest novembre, que pot ser tan cruel com abril o tan esplèndid com juny, el poema sencer de Wallace Stevens, en el qual fou en part protagonista. I, si us ve de gust, ens trobem a Ca Revolta aquest proper 4 de desembre a les 20:00 hores, amb Pere Bessó, Pau Sanchis i Manel Alonso. I les Geografies de loblit. SUPERFíCIE MARINA PLENA DE NúVOLS I Front a Tehuantepec, aquell novembre, el toll del mar sapaivagà una nit i lestiu al matí va tenyir la coberta i ens feu pensar en xocolata rosada i daurades ombrel•les. Un verd paradisíac va assuavir la màquina estantissa de loceà, que com aigua límpida reposava. Qui, doncs, en aquella ambrosíaca latitud va extreure de la llum flors movedisses, qui, doncs, va extreure dels núvols les flors del mar que aromen la Pacífica calma? Cétait mon enfant, mon bijou, mon àme. Els núvols marins blanquejaren dessota la calma movent-se, com les flors, en el verd de la mar i en la seua esplendor daigua, mentre els colors del cel en un reflex antic giravoltaven sobre aquelles flotilles. I el mar vessava a estones iris brillant en el blau resplendent. II Front a Tehuantepec, aquell novembre, el toll del mar sapaivagà una nit. A lesmorzar una groga gelea va llistar la coberta i ens feu pensar en xocolata dhostal i fingides ombrel•les. I un verd simulat va cobrir un estiu enganyós en la màquina tensa de loceà, que en sinistra llisor reposava. Qui, doncs, va contemplar la sortida dels núvols que creuaren immersos en aquell llustre malèvol, qui va veure els massissos mortals de les flors daigua movent-se en el fons de la mar? Cétait mon frère du ciel, ma vie, mon or. Sonaren fort els gongs quan els retrons del vent sonaren en les flors obscures i oceàniques. Emmudiren els gongs. I el cel blau va vessar les pendents cristal•lines sobre el mar i allò macabre de les flors aquàtiques sescapà en una enorme ondulació. III Front a Tehuantepec, aquell novembre, el toll del mar sapaivagà una nit i una pàl•lida plata safaiçonà a coberta, i ens feu pensar en xocolata de porcellana i ombrel•les de colors. Un verd incert, llustrós com un piano, copsà labsorta màquina de loceà, com copsa i copsa un preludi. Qui, doncs, en veure pètals dargent de blanques flors obrint-se en laigua, sentint-se segur de la llet en la més sagrada eufòrbia, escoltà el mar obrint-se en núvols submergits? Oh! Cétait mon extase et mon amour. Estaven tan a fons submergits que els sudaris, les ombres que envoltaven, obscuriren els pètals fins que el cel ondulant en blaus els convertí, un blau més allunyat que el jacint de la pluja, i, afligint les clivelles de les fulles, ompliren loceà amb un blau de safirs. IV Front a Tehuantepec, aquell novembre, Tota la nit el toll del mar sapaivagà. Un matí malva sensopí a coberta I ens feu pensar en xocolata almesclada I ombrel.les trencadisses. Un verd massa fluid Insinuà malícia en la màquina eixuta De loceà, pensant humids estratagemes. Qui, doncs, va contemplar les figures dels núvols Com aïllades flors en lespessor marina? Com flors? Com domassos que van ser llançats Des de les faixes soltes en el verdet lluent. Cétait ma foi, la nonchalance divine. Pujaria de sobte la nuesa a alterar Les màscares salades de barba i boques bramulant, Seria. Però el cel més ràpid cargolà Els blaus núvols marins en el verd pensatiu, I es tornà la nuesa en flors més àmplies, Unes malves mil•liars que un sol malva afalagà. V Front a Tehuantepec, aquell novembre, La nit apaivagà el toll del mar. El dia Inclinat i voluble, caigué sobre coberta, Bon pallasso... Vam pensar en xocolata xinesa I grans ombrel.les. I un verd bigarrat Continuà limpuls de la màquina obesa De loceà, de perfecta indolència. Qui, vestit de pistatxo, enginyós i festiu, Contemplà els núvols sobirans com un engany I el mar com un Sambo de turbant turquesa, destre En platets agitant-se, mar bruixot i nuvolós? Cétait mon esprit, bàtard, lignominie. Els núvols sobirans vingueren en ramell. El caragol De lleial conjur va tocar la trompeta. El vent De verdes flors mudà el tiny bigarrat en clara opalescència. El mar i el cel com u giravoltaren i vingueren dels dos noves mutacions de blau més nou.
Posted on: Sat, 30 Nov 2013 21:20:17 +0000

Trending Topics



Recently Viewed Topics




© 2015