Article presumptament publicat ahir a Levante de Castelló: · Tòtem i codony Fracking FRACKING Antoni Albalat Encara no ens havíem restablert dels terratrèmols del Castor i torna a ballar el dolorós tema del fracking. Una altra vegada. Ja cansa el tema, cansa molt i molt. És una mostra de com la població li importa, no al desgovern central, sinó a l’oligopoli econòmic. Perquè els polítics ja no manen (només mamen). Manen (i mamen) els que tenen els duros i l’avarícia infinita i inesgotable. El cas del Castor és ben il•lustratiu: ni el poder judicial és independent ja. Es pot confiar en la justícia? Si mirem els diaris, la resposta està clara. Els és igual que hi haja terratrèmols, volen pela i si no la trauen amb la plataforma, la paguem entre tots i totes. Ni als més alts tribunals els passa pel cap que ací, a Vinaròs, a Benicarló, o a Lorca (Múrcia), onsevulla, hi ha gent que viu i treballa (si troba feina) i que van passant els dies sense l’avidesa dels rics. Que només volen qualitat de vida. O ja que la cloquegen tant, només els drets fonamentals de la Constitució: l’habitatge digne (i si en tens, te’l furtarà algun banc), treball, poder menjar cada dia, sanitat, educació i poca cosa més... Ni això. Som nombres , un jaciment d’impostos i de sang pels vampirs de les finances o de l’energia: aqueixos que s’estimen tant el ministres Soria, Montoro o Guindos. I no és fer demagògia recordar el que va passar a Lorca (Múrcia). Que a Lorca no hi havia cap plataforma per a emmagatzemar gasos. La terra té aquestes coses, la contingència, les tectòniques, i una dinàmica que només els burros (sí, dic burros, evidentment) dels creacionistes no volen vore. No hi havia Castor a Lorca i tot el poble se’n va anar a fer la mà amb una tràgica escampada de víctimes. Si això passa sense fer pessigolles a la geologia, què ens passarà ací? Ja passa: ja hem notat els terratrèmols en carn pròpia. Tampoc això atura l’avarícia d’aquests terroristes (sí, he dit terroristes, o és que no ho són?) de guant blanc. Torna el fracking. Callen com a professionals de l’amor que són i ho aproven a Madrid: fins i tot els parlamentaris: els congressistes i senadors peperos triats per Castelló. Això són polítics? Aquests són els que ens representen? Doncs estem ben apanyats. De què serveix el poder de la Generalitat, de la Diputació o de les corporacions locals? De no res, bufes de pato... De què serveix pagar estudis i comitès d’assessors si després se’ns enriuen a la cara? Clar... Ells són molt d’ací, però es fan casetes als Pirineus. Tenen la mamelleta assegurada i ens passen amb cançonetes. Quina tristor, quina tristor haver d’escriure sempre del mateix. El Resum executiu de l’informe europeu sobre els possibles impactes del fracking sobre el medi ambient i la salut humana, fet a petició de la Comissió del Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària del Parlament Europeu, té unes conclusions absolutament tristíssimes, alhora que molt, però que molt clares. Copie i enganxe, perquè després no diga ningú que m’ho invente. És més, ni tan sols ho traduiré del castellà, perquè ho entenga tothom i tota dona: «En unos tiempos en que la sostenibilidad es la clave de futuras operaciones, se puede cuestionar si la inyección subterránea de productos químicos tóxicos debería ser permitida, o si debería ser prohibida, ya que tal práctica podría restringir o excluir cualquier uso posterior de la capa contaminada (p. ej. para propósitos geotérmicos), ya que los efectos a largo plazo no han sido investigados. En un área activa de extracción de gas de pizarra, se inyectan sobre 0,1-0,5 litros de productos químicos por metro cuadrado. Esto cobra más importancia, ya que los yacimientos potenciales de gas de pizarra son demasiado pequeños para tener un impacto sustancial en la situación del suministro del gas europeo. Los privilegios actuales para la exploración y extracción de petróleo y gas deberían ser reevaluados en vista del hecho de que los riesgos y cargas medioambientales no son compensadas por su correspondiente beneficio potencial ya que la producción específica de gas es muy baja». Deixant constància d’aquest document oficial, us demane disculpes. Com és habitual en aquest borinot que us escriu, m’hauria agradat fer el pallasso i escriure bajanades. Però no pot ser. Ara els qui fan el pallasso són els Fabra, els Moliner, els Bataller i tota aquesta banda de l’empastre que s’han instal•lat en el model Telecinco, en la Disneilàndia valenciana dels xous mediàtics amb belleses de la terra com Núria Roca o Cristina Tárrega. No tenen vergonya ni la coneixen: viuen en el Mundo Ilusión que van malparir els seus antecessors. Tanmateix, la culpa no és d’ells, que tenen majoria absoluta. La responsabilitat cau sobre l’esquena dels qui els vam votar: de la població. Així que som còmplices, víctimes i comparses alhora (i no estar locos). Açò ja se’n passa uns quants pobles... Caldria reflexionar i molt (i no és cap conya), perquè, com em sol escriure un bon amic: «Tranquilo, Vissentet. Lo peor aún está por llegar». Quanta raó té! Article presumptament publicat ahir a Levante de Castelló
Posted on: Mon, 21 Oct 2013 08:27:54 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015