Avui fa dos mesos de la mort del poeta Juan Luis Panero. El més lúcid del fin de raza que representava la família Panero en la pel·lícula-documental El desencanto. Molt probablement, el seu germà Leopoldo (amb els seus coneguts excessos), li hagi fet ombra en la literatura. Amb justícia o sense, no sabria dir-ho. El que sí sé amb certesa és la passió amb la que Juan Luis vivia lart, fregant el fetitxisme en aquells poemes en els quals homenatjava els seus referents literaris. No era difícil literaturitzar-los amb els ingredients biogràfics que molts daquests ofereixen. Un dels que més mimpactà fou el dedicat a Georg Trakl, poeta que a més magrada en particular. També, però, dedicà els seus versos a contemporanis catalans com Gabriel Ferrater. Acerca del incesto (Recordatorio de Georg Trakl) Buscó los labios de su hermana, sus dientes, con irritante terquedad, un ligero temblor, un breve escalofrío, entrechocaban -quizá fuera la droga- y su figura fue borrándose, disuelta en la penumbra familiar del cuarto. Años después, golpeaban a lo lejos los cañones, sobre sus sábanas de loco vio alzarse un cuerpo, su húmedo olor, la longitud del tacto. Buscó, sin dedos, la boca deseada, la carne herida del amor y el delirio, la claridad oscura de la cocaína, sus ojos y aquellos ojos y algo más. Besó sus labios en sus propios labios y sintió arder la sal de su saliva. Lejos, muy lejos, terriblemente lejos, una mujer aullaba en el último espasmo. Con asombro, la muerte dio constancia de algo que jamás pudo imaginarse: un estertor sin ruegos y sin llanto, la agonía de un muerto, el terror de la vida. Los trucos de la muerte 1975 Juan Luis Panero.
Posted on: Sun, 17 Nov 2013 23:04:47 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015