Benvolgudes, benvolgudos, Divendres, 8 de novembre a les 19,30 hores i al Centre Cultural Mario Monreal de Sagunt (el Camp de Morvedre), aquest borinot que us escriu serà distingit amb el XVI Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal, convocat per lAjuntament de Sagunt i El Gabinet de Promoció del Valencià ((Aviva (Agència de Promoció del Valencià) de la mateixa localitat. El llibre premiat serà publicat per Onada i es titula Love is. Un company i/o companya del SLT de lUJI, a propòsit del manuscrit ha escrit la següent sinopsi que podeu escampar (si us ve de gust) per ahí, qual tardoral fulla que bufa el viento... Com gairebé tots els poemaris de lhiperbòlic Antoni Albalat (Castelló de la Plana, 1961), Love is és difícilment definible. El llibre, 40 poemes en total, escrits entre 2006 i 2011, a cavall de Castelló de la Plana, Jerez de la Frontera, Barcelona, Mallorca, Eivissa i El Molar, sestructura en tres parts: Love is, Hang i Love is als ulls. La primera part inclou poemes damor que giren al voltant de la relació del físic Richard Feynman i la seua primera dona, Arline Greenbaum, morta prematurament de tuberculosi. Albalat hi articula una poesia densa, carregada de metareferents, on la ciència i la solitud, el desfici intel·lectual es trenen en la desesperança del viure i de lamor. Lluny dels localismes, Albalat sen serveix de la ciència per a continuar fent una poesia on les línies entre el jo líric i les noves tecnologies, així com la plàstica sentrellacen en una nebulosa difusa, eclèctica, experimental i seductora, alhora que sarcàstica i descreguda, com és habitual en el poeta de Castelló. Hang, la segona part, combina els poemes eròtics amb unes altres constants poètiques de lautor: la biologia i especialment la botànica i lentomologia. A la manera del zen, Albalat se sent un insecte i linsecte és la metàfora de la insostenible lleugeresa de lésser poètic, tal i com va proclamar fa uns anys quan va afirmar: la meua pàtria són els insectes. Al costat daixò, el hang, un instrument fet de nous materials, apareix com levocació dun cant llastimós, dolcíssim i, com en la primera part, també desesperançat, ja siga del poeta o dun grill o una xitxarra. Hi trobem també sinestèsies quan descriu el perfum de la dona/dones a les quals sadreça, --o dels pastissos posats a refredar a lampit duna finestra-- i que representa la dona universal o, dit duna altra manera, lambivalència perpètua i freudiana de lEros i el Tànatos. Finalment, Love is als ulls és el corol·lari de les dues primeres parts. Albalat, que també conrea la fotografia i la poesia visual, entra de ple en aquesta última (sense deixar, per això la fotografia) i resum el contingut verbal del llibre amb fractals, electrocardiogrames, collages digitals, esquemes sobre la praxi poètica, etc. Al capdavall ens trobem amb un llibre redó, que defuig els tòpics locals, o larrelament localista, per a bastir una obra polièdrica dalt contingut intel·lectual i poc freqüent en les capelletes poètiques no només valencianes, sinó de tot làmbit lingüístic. Albalat, reprèn així el camí que Vicenç Altaió va definir com estrany i extraordinari quan va publicar el Llibre de voliaines, premi Octubre de poesia 1999. La resta caldrà que la diguen les lectores i els lectors amb la lectura (i la reelaboració que això implica) daquest llibre. Salut i poesia! A. Albalat
Posted on: Tue, 29 Oct 2013 09:26:04 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015