Cada llengua traspua la manera d’un poble d’entendre el món. És a través del llenguatge figurat que podem observar que mentre en català parlem d’ ensinistrar, en castellà en diuen adiestrar, les nostres contribucions són els seus impostos i els nostres pocavergonyes esdevenen sinvergüenzas. Amb tots els matisos de dreta i esquerra, contribuir i imposar o poc i sense. I el refranyer i la fraseologia pròpia de cada llengua són l’ADN d’una cultura. Ho trobem sovint en aquelles expressions sense equivalència directa en altres llengües. Com, per exemple, quan nosaltres diem, quan plou molt, d’una manera torrencial, ploure a bots i barrals; que per als castellans és llover a cántaros o caer chuzos de punta; per als anglesos, to rain cats and dogs, o per als francesos, tomber des allabardes.
Posted on: Thu, 31 Oct 2013 23:06:29 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015