Després de llegir 25.000 vegades el facebook i saber-me tot el mur de memòria i després, d’haver-me tragat tots els “Ilustres Ignorantes” que el plus té a internet, he començat a repassar aquest racó de la paret, aquest el de davant meu. I després d’haver-me après cada imperfecció que crec o penso o em sembla, sent això una ciència sempre tant subjectiva, després dic, d’haver-me après que aquesta merda de paret té infinitud d’errors fetes –no podria ser d’altra forma- per algun arquitecte molt ignorant, però ignorant de veritat, una ignorància que li hauria d’haver transmès algun Déu o semidéu o quelcom per l’estil. No seria explicable aquesta aberració d’altra forma. Degut a això he arribat finalment a la conclusió, aquesta tarda, no gens precipitada, de que, i preneu-me amb serietat, Déu existeix. Ha sigut una conclusió després de dur a terme conjectures i més conjectures davant d’aquesta paret que tinc davant en una de les tardes més avorrides que mai –i quan dic mai espero que no hi hagi lectors d’aquests que mai es creuen res i que s’ho han de qüestionar tot- que mai deia, ha viscut cap home des del mateix Paleolític, si és que aquesta fou la primera etapa dels homes. Que Déu existeixi ho canvia tot. Després de molts esforços havia aconseguit ser ateu, m’havia aconseguit lliurar de la idea de Déu, ara però no se si podré tornar a creure en Déu. De fet crec que no; segur que no, no, no. I això m’angoixa, ¿què pensarà aquest Déu de mi ara que ja no crec amb ell? Li demano aquí, aquesta tarda, que em deixi no creure en ell, que si us plau entengui que degut a circumstàncies de la meva vida sóc ateu i ho vull seguir sent. Ja se que existeix i que està allà però tot això ha sigut degut a aquesta fantàstica tarda davant dels collons de paret. La culpa és d’aquest arquitecte, si s’ha d’enfadar amb algú que ho faci amb ell. Déu deixa’m seguir essent un ateu convençut i si has de castigar a algú, castiga a aquest arquitecte! Aquest arquitecte que amb tanta malícia i tanta maldat a fet aquesta paret que encara segueixo presenciant i que, tants i tants errors té, sent, això si, aquesta, una ciència sempre tant inexacta. Perdoneu el meu superultramega aborriment
Posted on: Sat, 31 Aug 2013 18:43:27 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015