Dolça Catalunya, pàtria del meu cor, quan de tu s´allunya d´enyorança es mor. Hermosa vall, bressol de ma infantessa, blanc Pirineu marges i rius, ermita al cels suspesa, per sempre adéu! Arpes del bosc, pinsans i caderneres, cantau, cantau, Jo dic plorant a boscos i riberes: adéu-siau! ¿On trobaré tos sanitosos climes, ton cel daurat? mes ai,mes ai! ¿on trobaré tes cimes, bell Montserrat? Enlloc veuré, ciutat de Barcelona, ta hermosa Seu, ni eixos turons, joiells de la corona que et posà Déu. Adéu, germans; adéu-siau, mon pare, no us veuré més! oh! si al fossar on jau ma dolça mare, jo el llit tingués! Oh mariners, el vent que me´n desterra que en fa sofrir! Estic malalt, mes ai! tornau-me a terra que hi vull morir!
Posted on: Mon, 08 Jul 2013 21:21:45 +0000
Recently Viewed Topics
© 2015