Dos grans monuments ocults: La Trinitat i San Domènech S’ hem acostumats a la situació de restriccions present, així,al nostre cap i casal disposem de dos grans monuments ocults , ignorats, malgrat ser dels més representatius històricament i per la seua qualitat arquitectònica de primer ordre. Es tracta del Reial Monestir de la Trinitat, situat a la vorera del Riu Túria, enfront de les Torrens dels Serrans, i del Monestir de San Domènech, en la Plaça de Tetuà, conegut , també, per haver estat en ell el comandament militar de la ciutat i la Capitania de la Regió Militar. Comentem breument els dos casos. La fundació Monestir de la Trinitat apareix datada al 1252, fou entregat a als monjos Trinitaris al 1248, i sembla que va ser la reina Maria, esposa d’ Alfons el Magnànim, la seua impulsora, la qual, a la seua mort seria soterrada en ell. Cal dir com durant la segona meitat del segle XV i primera del XVI va viure una etapa de gran brillantor, essent un centre de cultura i religió, sota l’ abadessa Sor Isabel de Villena, cèlebre pels seus escrits humanistes. L’ immoble,ocupat per monges clarisses, amb regim clausura, ha estat conservat per aquestes, disposa de varis claustres i dependencies gòtiques de gran valor; l’ església, que s¡’obri alguns moments de al dia, conserva el gòtic sota el barroc. Igualment, conserva imatges, ornaments i altres elements de gran valor patrimonial. Per la seua part, el Monestir e Sant Domènech esta considerat com del exemples més representatius de la seua època, data de finals del segle XIII,i, la seua edificació s’ encetà poc després de la conquesta. Durant distintes èpoques posteriors es va anar ampliant i reformant. Avui és destaquen el claustre, la sala capitular, la Capella Reial, els sepulcres, i la portada conventual. Doncs be, tot el conjunt, amb la part de la reforma Neo clàssica, esta sota la gestió i l’ ús militar, hui ha un regim de visita molt parcial i d’ escàs temps, dos dies a la setmana. Òbviament, aquestos dos monuments ja fa anys que gaudeixen la màxima categoria en tant de monuments històric, com bé d’ interès cultural(BIC). Si férem una enquesta trobaríem que poc valencians coneixen l’ existència dels esmentats monuments, i encara menys d’ ells, han pogut fer-ne la visita. Als dos casos per pura inèrcia no s’ ha fet per part els poders públics cap intent positiu de divulgació i de facilitar-hi l’ accés. L’ ocupació o ús militar d’ un, i ,religiós de l’ altre, no deuria ser entrebanc per ampliar l’ entrada, fent possible el dret de la ciutadania a gaudir del bens culturals,com en teoria preveu la Constitució. Hi ha alternatives,des de les més radicals, de canviar-hi l’ ús, com de fer-lo compatible. Sense anar m és enllà coneguem sistemes de visites guiades en monestir en molts altres llocs d’Espanya, i no diguem d’ Europa. Tan difícil resultaria fer-ho a València?. VICENT ALVAREZ, ex membre del Consell Valencià de Cultura.
Posted on: Thu, 11 Jul 2013 14:22:38 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015