El gran glogus inflat de populisme i somnis de riquesa de la Consulta-Independència (que ja és confon)… punxat i allunyat pel president Mas fins no se sap. Tot segons el guió marcat i no explicat: si la consulta havia de ser legal, i es sabia que l’Estat la faria il•legal, no es celebraria. Sembla que CIU no suporta més la màscara independentista que els buida de vots cap a ERC, ni la seva prepotència manant a l’ombra: l’abraçada de l’ós enemic que li escanya fins matar-lo. Un camí traçat des del principi que es veia venir: al 2014 canvi de soci, amb una sòciovergència més que probable. Al 2016, amb l’economia més sanejada, les corrupcions allunyades, i alguna millora fiscal de Madrid, eleccions… plebiscitàries?. Seria una estafa monumental per a molts: en una democràcia normal, quan la legislatura s’acaba, el govern i l’oposició cessant demana el vot per valorar el cumpliment o no del programa electoral promès quatre anys abans, de tot, valorant les conseqüències sòcio-econòmiques de les seves polítiques, i sí, presentant, a més a més, un nou projecte de govern per una estabilitat de quatre anys. En una democràcia. Reduir-lo a un Sí o No és una fugida de la rendició de comptes, és evitar una valoració global de l’acció de govern de tota una legislatura. Política ficció: al final, un pacte fiscal amb Madrid “a la vasca”, venut com un èxit, evitarà simulacres de consulta; el contrari seria un suïcidi per l’actual govern, ERC es menjaria el SÍ i a CIU. Potser tornaran les aigües tranquil•les que necessita el conservador poder econòmic-financer, del qual el partit que ens governa (i tots els partits que governen) és un fidel aliat.
Posted on: Thu, 05 Sep 2013 14:53:21 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015