Feia molt sol, un mati perfecte. Un granger va ordenyar les seves vaques i va deixar l’última galleda fora de l’estable. Aquesta galleda estava mig plena o mig buida, segons es miri... Dues granotes que per allà passaven van sentir l’olor de la llet i d’un vot van ficar-se dins del galleda. Ràpid es van donar conte que havien de sortir urgentment d’aquella situació, s’estaven ofegant... Van saltar i saltar i no hi havia manera, no podien arribar a la part de dalt. Estaven desesperades, saltant i saltant. Esgotades, desprès de provar-ho molta estona, una va decidir rendir-se, i es va deixar anar, el seu cos no va lluitar més i es va ofegar. L’altra va estar molt apunt de prendre la mateixa decisió, però va mirar cap dalt i va veure el cel, aquell meravellós dia que feia, i va decidir lluitar més, fins esgotar totes les seves forces. Va saltar, saltar, moure les potes davanteres per demanar ajuda i saltar i saltar... La llet va començar a espessir i això li va donar encara més forces, algo canviava. Fins que aquesta es va tornar mantega. Estava esgotada la granota, però encara li van quedar forces per donar un salt i ficar-se a la damunt de la mantega. Allà va descansar una mica i va donar el vot més gran que mai ha fet cap granota saltant fora de la galleda. Ens hem de moure Juanito, sinó ens passarà com a la primera granota. Però ens hem de saber moure, “POR LA NOCHE TODOS LOS GATOS SON PARDOS”. Tens el “modus vivendi invertit” surt de dia que et toqui el solete i deixa que més gent conegui la gran persona que ets. T’ho dic jo que et conec de fa molts, molts anys.
Posted on: Tue, 19 Nov 2013 22:16:48 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015