Jo he escrit bastant sobre el poc efecte de les manifestacions: només serveixen per justificar uns quants personatges que, apegats al poder, viuen, creixen i organitzen manifestacions inútils. Aquesta situació em recorda els primers anys de la mal anomenada transició, en què preparàvem accions culturals en places de bous i camps de futbol. Llavors cridàvem contra la falta de democràcia, reclamàvem lestatut dautonomia, el dret a utilitzar la nostra llengua, la independència del País nostre i dels Paisos Catalans nostres... La cridòria era impossible de suportar, lalegria del moment ens embriagava, ens embogia, i cridàvem posseïts dun esperit de conquesta social sense límits, i ploràvem democió i ens bullia la revolució en la sang i en acabar tot, sen tornàvem a casa onejant les quatribarrades, carregats dil·lusió i desperança, però amb les mans buides, sense res, sense cap circumstància que ens resultara favorable. La manifestació no hi havia servit per a res: només per desfogar-nos i curar la consciència. Ddesprés de tants anys, seguim igual, perquè com diu Teresa Forcades, si no som capaços de fer-los sentir por amb el nostre moviment, no res passarà, no res canviarà. I ells, rics i poderosos, seguiran rient i nosaltres, pobres i submisos, plorant.
Posted on: Sun, 24 Nov 2013 18:41:52 +0000