LA COMARCALITZACIÓ PENDENT La taula redona convocada per “La Marea” al cap i casal va estar una bona ocasió per conèixer i veure diferencies i aproximacions al si l’ esquerra valenciana, Clara Tirado, PSPV-PSOE, Mireia Mollà, Compromís, i Esther Lopez, Esquerra Unida, van tocar moltes qüestions, dividides en tres espais o blocs temàtics. Certament, va haver-hi matèria. L’ audiència va poder polsar com esta el panorama de cara al 2.015. No res que de nou en quant a les posicions de cada opció, això si es va visualitzar que pot haver un entesa de després del PP, que l’ esquerra valenciana pot afrontar el canvi amb responsabilitats compartides. Això es una bona expectativa que pot generar il•lusió i suports socials. Vaig observar,però, un oblit al meu parer important. Al punt del model d’ estat es va destacar, per les tres parlamentàries present a l’ acte, el pas negatiu que el PP ha donat en relació als ajuntaments,també, es parlà de republicanisme ,de les diputacions, federalisme, i municipalisme, al meu parer, es passà de llarg sobre la assignatura pendent de la comercialització. No ignorem el paper dels ajuntaments, com primer nivell de representació i participació, i no sols pel factor proximitat, sinó per les competències que el poder local te a les seues mans , el dic és que cal institucionalitzar les comarques. Al meu parer no podem renunciar a les comarques, una aposta que figura al nostre estatut, que històricament ha estat una reivindicacions del valencianisme, i que, al nostre cas, a més a més de comportar una eina per compartir serveis dels municipis, implica recuperar elements d’ identitat. Possiblement, s’ han generat alguns canvis, cosa que comportaria revisar les formulacions que al seu moment elaboraren Mateu o Llopis i Sanchis Guarner, així i tot, la alternativa al sistema provincial i al caciquisme de les diputacions és la comarca. L’ invent de la divisió provincial, creat per Don Javier de Burgos al 1836, ha estat un arma uniformadora, a patir d’ eixe punt tenim unes circumscripcions provincials, unes diputacions, i una planta judicial, que no se ajusten a la nostra tradició. El procés per recuperar la comarca pot ser un objectiu compartit entre l’ esquerra i el valencianisme, tal vegada no exempt de dificultats, segurament exigiria temps , debat, estudi, i mitjans. Es tractaria d’ un alternativa a mig termini. Tornant,doncs, al fil d’ aquest comentari, cal dir com al col•loqui posterior, després del tord de la mesa , Mireia Mollà va assumir el retret i les tres ponents ,amb més o menys èmfasi, apostaren per l’ opció comarcal. Així, doncs, va quedar la cosa clara. S’ enceta un debat, el d’ esquerra plural valenciana i de la col•laboració, no sols en com oposició, sinó en la perspectiva de ser alternativa de poder a la dreta i el centralisme. Fer el debat més ample , a tot arreu, seria útil , no reduint-lo al cercles estrictament partidistes i les seus cúpules. Vicent Àlvarez
Posted on: Sun, 14 Jul 2013 10:53:05 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015