LES DONES REPUBLICANES I LA REPRESSIÓ FRANQUISTA A LA MALLORCA DE LA GUERRA CIVIL PALMA, DIJOUS 13 DE JUNY DE 2013: : PRESENTACIÓ DE LA NOVEL·LA DE MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ CATERINA TARONGÍ (LLEONARD MUNTANER EDITOR) CAN ALCOVER (C. DE SANT ALONSO, 24), A LES 19H. MATEU MORRO (HISTORIADOR I EXSECRETARI GENERAL DEL PSM); MARGALIDA CAPELLÀ (PERIODISTA I ESCRIPTORA) I LLEONARD MUNTANER (EDITOR) PRESENTARAN LA NOVEL·LA CATERINA TARONGÍ. Va córrer la veu que s’emportaven els presos a Ciutat. Era necessari saber què s’esdevenia. Ignoràvem si també ens detendrien a nosaltres. Sentia el sotrac de mil tambors dins del cos. Era una sensació estranya. Em veia perseguida pels dimonis de Sant Antoni. Em fitoraven amb les forques, em pegaven amb el fuet cercant el rostre. Totes les pors de la infantesa arribant de sobte, desfermades. A les altures, entre quatre núvols esfilagarsats, el sol resplendia, implacable, mentre jo em sentia enmig de la nit més fosca. Retrocedir a segles antics, als obscurs habitacles de la Casa Negra. Ombrívol poder de la Inquisició. Setmanes i mesos a pa i aigua, anant i tornant de la cel·la al despatx dels cruels interrogadors del Sant Ofici. La tortura de l’aïllament, de la set i la fam, del fuet damunt l’esquena. Saber que t’han robat la casa, assaltat el negoci del Call. Els infants cristians juguen amb els vestits que tant t’ha costat cosir i brodar. S’emporten tot el que té valor: els mobles, les joies, els quadres amb dibuixos bellament acolorits on podies veure el patiment dels jueus sota el poder dels faraons.... Com si res no hagués canviat en els darrers tres-cents anys. Idèntica ira en els ulls dels que ens envoltaven. Ben igual la set de sang en els nostres perseguidors. Absurda follia que feia ressuscitar el passat com si les manetes del rellotge restassin aturades just en el moment en què les flames, ansioses, envolten furients el cos torturat de na Caterina Tarongí. -Xuetona, t’ha arribat l’hora! –cridaven sense deixar de fuetejar-me-. Ara pagareu els vostres crims! Penediu-vos abans que el botxí encengui la llenya que us ha de convertir en cendres. Si no voleu patir, confessau els vostres pecats. Digau públicament que no voleu menjar carn de porc, que practicau la pestilent llei de Moisès, que feu els dejunis de la reina Ester, que no us enviau l’hòstia quan cometeu el sacrilegi de combregar. Sabem que, en sortir del temple, quan pensau que ningú no us mira, escopiu la sagrada forma al terra i la trepitjau. Les llàgrimes m’entelaven els ulls. Talment com el fum dels foguerons devia entelar la vista dels avantpassats.
Posted on: Wed, 05 Jun 2013 15:34:49 +0000